"La fauna Política" by Quim Pedret


Meditacions 'Polístiques'

Els animals “Micos Suricatas” són mes ximples que Pichote, que ficava el penis en una palangana i cridava: “Mira mama!!! És una Anguila!


Suricatas

Potser no hi entenc massa de política (sóc conscient que estic envoltat de 'molt set ciències') i ja sé que més d'un dirà que si no hi entenc massa, el millor que puc fer, és no embolicar-me a parlar sobre aquests temes. Però jo d'entrada ja ho confesso, de manera que no se'm pot titllar de saberut. No faig com alguns 'savis d'ocasió' que volen saber i discutir de tot sense cap coneixement, ni fonament i a més a més presumeixen de savis.
El que més m'ha decebut d'ençà que tenim la cèlebre democràcia, és que la immensa majoria dels senyors que es dediquen a la política ho tenen com una professió i com un medi de guanyar-se la vida.
Si actuessin en completa honestedat, sense combatre els partits contraris per sistema, fent una lluita dialèctica aferrissada, deixant de banda el darrer fi, que és destruir el contrari, aleshores seria tolerable.
També malauradament hem arribat a una corrupció quasi total a tots nivells dins de tots els partits polítics i fins i tot en organismes de l'administració publica.
El polític en general és un individu ambiciós, superb i prepotent, desitjós de poder i a més no hi ha dubte que té set de popularitat, amb accions per captivar les masses. Al polític li agrada gaudir que la seva imatge voli i que es vegi per arreu del país.
El cas més extrem el tenim amb els dictadors, que fan que la seva imatge aparegui per parets dels carrers, monedes, estàtues i locals públics. En democràcia, els governants, quan estan en el poder es tornen 'dictadors' encara que ho saben dissimular bastant bé.
Aquest fet és més perceptible a un nivell més inferior, com pot ser l'alcalde de poble. Només cal veure com es desviuen i pateixen durant les campanyes electorals.
En els pobles petits, inclòs van de casa en casa mendicant el vot. Però el que és més greu, és que en general, la nota dominant és la seva incompetència a TOTS nivells i la demagògia que fan per captar-se un sector de la població.
És normal i notori, la designació de càrrecs, possiblement pactats, abans de conèixer els resultats de les eleccions. Es donen càrrecs i es fan promeses a un sector d'un partit que els hi és afí, per tenir la seva ajuda i així pagar la seva col·laboració.
El que fa més vergonya, és la manera que el polític dóna càrrecs als seus familiars, i en alguns casos a individus amb un dèficit mental (amb perdó) tan acusat que fins i tot els ciutadans coherents se n'adonen, perquè per veïnatge, ja coneixen la seva TOTAL incapacitat.
Un altre fet que no té sentit moral, però si legal, és el fet que com a resultat de les eleccions es posen d'acord tres o més partits menys votats per governar enfront del partit majoritari.
La vergonya és superada a vegades per unes propagandes als mitjans de comunicació amb despeses milionàries, que no tenen en absolut cap utilitat i moltes vegades estan fora de la llei.
Ja hi conto que alguns diran que els polítics en democràcia són imprescindibles... Sí? Tot pot i ha de ser discutible. Però em pregunto una cosa: "Seria preferible un govern format per tecnòcrates, amb garantia de la seva capacitat en cada organisme, per la seva acreditació d'estudis superiors, inclòs amb idiomes?
No creieu que tindríem unes bases sòlides per una economia extraordinària?"
Encara que s'ha dit molt que la democràcia és el menys dolent dels sistemes (per mi dubtós), és per això que penso que podria haver-hi un règim encara que no s'anomenés democràtic, però amb dret dels ciutadans a defensar-se en enfront dels abusos del poder del polític (exemple 'les alcaldades') i l'administració publica.
Ja se que més d'un em dirà que amb això que he escrit no he descobert la sopa de pa, i que això ho pensa tothom...... Doncs crec que no ho deus pensar pas tothom, ja que la majoria de la població sembla no tindre criteri o estar cega davant del seu polític preferit.
Si la població fos conscient del que fa, és i a qui representa realment 'la seva fauna política', no aniríem mai a votar.
Igual som una colla d'inútils o de masoquistes? Per què?
Doncs perquè sempre repetim l'història i els errors, ja que l'home és l'únic animalot que ensopega amb la mateixa pedra dues vegades. O tres, i moltes més.
JP

Comentarios

Entradas populares