El poble pensa? , by Quim Pedret

Poble català o massa uniformada?

Santiago Trancón

Dimarts, 16 de setembre del 2014

De "poble català" a "massa uniformada" hi ha un tros; de moviment de masses a mobilització de ciutadans, un abisme democràtic. Parlar avui de poble català comença a ser un eufemisme usat per encobrir la veritable essència de l'independentisme: la seva tendència al totalitarisme.

"La concentració de Barcelona durant la Diada no era la d'un poble format per individus o ciutadans lliures i diferents, sinó la d'una massa que desfilava uniformada"

La societat moderna es basa en la noció de ciutadà. El subjecte de drets i deures és l'individu. Els individus s'organitzen d'acord amb els seus interessos. Com els interessos són molt variats, els grups també ho són. L'Estat assegura la llibertat individual i l'equilibri entre els grups establint normes comunes que fan a tots els ciutadans i grups iguals davant la llei.

Substituir als ciutadans i la diversitat de grups per la idea de poble és una maniobra ideològica i política que només es pot imposar anul·lant a l'individu i als grups. Com ha succeït amb molts altres conceptes, el nacionalisme i l'independentisme ens estan obligant a distingir i a deixar d'usar paraules que en un altre temps van tenir un noble sentit, per evitar confusions i ambigüitats. És el cas de la paraula 'poble'.

El poble català, tal com ho concep i defineix l'independentisme, no existeix. No existeix un poble que usi o tingui com a llengua pròpia una sola (el català), que se senti sol català, que defensi la forma unànime la independència, que tingui una mateixa idea de societat, que tingui els mateixos interessos, els mateixos valors, les mateixes oportunitats, els mateixos projectes de vida, les mateixes creences, etc. Existeixen individus i grups molt diversos que tenen en comú el fet de ser ciutadans espanyols, la qual cosa els atorga l'ésser, al seu torn, ciutadans catalans.

Però si no existeix el poble català, el que sí que existeix avui a Catalunya és una massa uniformada. Que sigui uniformada no és una metàfora. La concentració de Barcelona durant la Diada no era la d'un poble format per individus o ciutadans lliures i diferents, sinó la d'una massa que desfilava uniformada. No un poble format i informat, sinó massa uniformada. Samarreta vermella, samarreta groga i bandera estelada: l'uniforme independentista. Mai s'ha expressat de manera tan explícita que el procés independentista es basa en un procés uniformista.

L'independentisme és essencialment totalitari, uniformizador, un monstruós laboratori de clons mentals programats per a una única missió: proclamar la independència. Quina independència, com, contra qui, per què, per a quina (per donar-li més poder als corruptes)...? Això és ja demanar molt. Un clon uniformat no pensa, no ha de pensar; només està programat per corejar consignes, posar-se un uniforme i portar una bandereta.

Però constatar un fet no és suficient per entendre'lni combatre'l. Cal saber com ha sorgit i quin pot ser el seu futur. L'origen de l'independentisme uniformat d'avui va començar fa ja més de trenta-cinc anys. No és alguna cosa que sorgeixi de la nit al dia, sinó quelcom que s'ha anat construint sense pausa des que Tarradellas va desaparèixer de l'escena. Ho anunciem i denunciem en el Manifest dels 2.300. Ningú - o gairebé ningú - ens va fer cas. De seguida va arribar Pujol I el Corrupte i va muntar Banca Catalana, la primera empresa destinada a subvencionar amb milions a l'independentisme (i de pas trincar tot el possible). Quan va haver d'anar a la presó i desaparèixer d'escena, Felipe González li va perdonar la vida. Ara diu que no creu que el Gran Timoner sigui un corrupte. Digues-me a qui defenses i et diré qui ets. O què vols amagar.

La immersió lingüística (un altre eufemisme), va apuntalar definitivament el procés. La clonització va començar aquí; i aquí segueix, amb el suport de PP i PSOE, alguna cosa inconcebible. I volen reformar la Constitució per blindar aquesta fàbrica de ments uniformades! Després s'estranyen que, una faulta tan grollera com la interpretació del 1714 com una guerra d'Espanya contra Catalunya, serveixi de base mítica per a la desfilada patriòtica de la Diada.

Fins i tot desfilen amb torxes per la nit, al més pur estil nazi!

Però tan important com saber com s'ha anat fabricant la massa independentista és preveure cap a on pot evolucionar el procés. Jo no en tinc cap dubte: cap a la imposició de la independència per la via de la pressió, l'amenaça, la violència verbal i els fets consumats. El totalitarisme català no canviarà: la seva essència és la imposició, el control de les consciències, el domini de la propaganda, l'eliminació de la discrepància, la pressió social, l'ús de tots els mecanismes del poder per doblegar i silenciar als dissidents, per fer que qui no sigui independentista se senti fora de lloc, marginat, exclòs. Gens nou. És el que està succeint ara. El més increïble és que tot això s'hagi fet i se segueixi fent amb total impunitat, i amb els diners de tots!

Cal repetir-ho i actuar en conseqüència: una massa mentalment uniformada és tot el contrari d'un moviment de ciutadans lliures. Les masses no són més que instruments del totalitarisme, no subjectes de drets democràtics. L'independentisme totalitari es vas veure d'uniforme festiu i colorista (bé, de dos colors), però això no ens ha de confondre: es tracta d'un moviment de masses semblant a tots els que hem conegut al llarg de la història, especialment durant el segle XX: el feixisme, el nazisme, el franquisme i el bolxevisme.

Una prova?

Quanta gent es van atrevir a sortir al carrer el passat 11 de setembre a Barcelona sense l'uniforme independentista?

Quants no van sortir per no sentir-se extranys o assenyalats?

Com estaven els carrers fora de la V per la qual transcorria la marxa triomfal?

Sense gent?

Per què?

I no sorprèn la disciplina amb que els uniformats es van col·locar en el lloc que els havien ordenat, cadascú amb el seu color, i sense sortir-se de la fila?

Fins a desfilen amb torxes a la nit, al més pur estil nazi! Tot sense violència, clar, amb molt civisme i educació, que som catalans, no com vosaltres, opressors, violents i feixistes per naturalesa.

L'essència del totalitarisme és sempre la mateixa, però les formes que adopta varien molt, s'adapten als temps. La modalitat catalana és avui la més dissimulada, retorçada i entabanadora de les imaginables, capaç d'unir en les seves files a un obrer al atur amb un fill de Pujol, tots embolicats amb la mateixa bandera. Impagable el treball dels Sindicats, d'IU (o com s'anomenen ara, amb Podem de guies del procés) i del PSC! Molts encara ni s'han assabentat, entre ells molts dels quals van anar a formar part de l'exèrcit "encamisetat" i festiu que va cridar independència amb l'esperança de veure aviat "una nova albada". I sense disparar un tret, senti, tot per la via democràtica...!

Despres de lligir aixó...

...amic, podria fer.me el boig i no dir res, però tinc de posar un 'm'agrada' al teu Facebook, perquè sí que a l'arribada de Tarradellas i la Diada de Sant Boi, si que vaig sentir.me molt bé i molt català, aquells dies que demanàvem Amnistia, Llibertat i Estatut d'Autonomia, TOTS érem catalans i ens miràvem a la cara amb il·lusió i esperança i amb pell de gallina i fa una semana NO... res de res

El passat Onze de setembre d'enguany vaig passar vergonya i em vaig quedar fred a la cadira i al cap de deu minuts vaig tancar la TV3 per no fotra.li una coça a l'aparell, perquè no podia veure el que ara mateix estava llegint del Santiago Trancón, que més o menys podem pensar igual.

T'adones perquè els catalans anem així fa més de 300 anys?

T'adones perquè he perdut les ganes d'escriure?
Catalunya l'hem convertit en una mena de país de fireta i/o una nina trencada i si badem una mica més, acabarem tots a hòsties
Espero equivocarme.
Segurament que ara, per alguns o masses catalans ja seré un mal català o potser en veuran com un paria. Tan ni fot. No sé si tenim remei

Visca Catalunya, el nostre país

Salut amic Cuidat

Quim Pedret i Rovira