Silvia Pérez Cruz, quina veu!, by Ona radio Pedret
Fa uns dies, vaig penjar la mateixa cançó també a Calella de Palafrugell, era l'any 2011
Avui 'penjo' la versió de l'any 2010, també a Calella, poc abans de la mort del seu pare
Una parella fantàstica, pare i filla canten junts ‘Vestida de nit’.
La lletra és de la mare i està acompanyada del seu pare en Castor (d.e.p), que li va posar la música....
Molta sort el divendres 31 d'octubre d'enguany a l'Auditori de Girona (21:00 h), amb Raül Fernández Miró
Gràcies Sílvia, a vegades necessitem plorar!
"Vestida de nit"
Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat
d’aquest món d’enyorança
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades
.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Avui 'penjo' la versió de l'any 2010, també a Calella, poc abans de la mort del seu pare
Una parella fantàstica, pare i filla canten junts ‘Vestida de nit’.
La lletra és de la mare i està acompanyada del seu pare en Castor (d.e.p), que li va posar la música....
Molta sort el divendres 31 d'octubre d'enguany a l'Auditori de Girona (21:00 h), amb Raül Fernández Miró
Gràcies Sílvia, a vegades necessitem plorar!
"Vestida de nit"
Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat
d’aquest món d’enyorança
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades
.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Comentarios
Publicar un comentario