Un camí de Roses IIª , by Quim Pedret

Un camí de Roses IIª

El sentit de la vida o la vida del sentit?
Pregunta estranya


Quan les coses ens van bé, és fàcil ser positiu, mostrar-se alegre i satisfet i el sentit de la vida rutlla però quan les circumstàncies es tornen adverses, què fer per mantener.se en peus?

On es la vida del sentít?

Deia un home: “Jo ja no espero res de la vida”. Estava sense feina, separat de la seva parella, no podia gaudir dels seus fills i havia perdut la seva casa
Llavors em van venir a la ment les paraules de Viktor Frankl que deia “Realment no importa que no esperem res de la vida, sinó que la vida esperi una mica de nosaltres”.

No se si l’home tenia una mica o res
I em va vindre la meva frase preferida que de jovenet s’hem va ocorrer i us l’ha he regalat sempre:

“Sino tinguesim res, seriem molt pobres”

Inclos l’home que no esperaba res, tenia alguna cosa; les meves paraules i les oides meves i de alguns.

Llavors us regalo una frase meva:

“Quan descobrim els ‘perquès’ ingressem en la calma, miren i caminen diferent”

És millor viure sense pensar?


Quim Pedret i Rovira Escriptor