Poema del Jardí, by Quim Pedret

"En el meu racó" Un poema i una fotografia

Una flor al meu jardí

POEMA II

Si el teu cabell
dibuixat a la ment
es transforma en història
visc en el teu cos.

Ara i aquí
estan els teus ulls or de nit.

Voldria dir-te noia
dolçament fanàtica
que he sentit en la teva pell
aquesta bellesa de vint anys.

Miro els teus plens
i cansats ulls
que mirant-me entre els dits
d’aquesta la meva mà
t'acarona suaument
i s'emporta l'olor de la teva infantesa.

No voldria que el teu cos
emblanquís com un animal estel.lar,
ni que fos estàtua de fums o de textos.
Noia sento el batec del teu cor
de sorra i tendresa.

Si del teu cabell
dibuixat en la ment
s'il.luminen els estels,
res es perd
perquè tot això et fa més bonica.

Quim Pedret i Rovira escrita a Cervelló el 1980