Estimada filla, by Quim Pedret
La vida es això, un nen i un avi son el mateix un comença i l'altre acaba, però fant exactament el mateix però a la inversa. Fixeus.vos que molts avis quant ens 'deixan', tenen la possicio fetal. Un dia serem avis i sempre som uns nens. No ens emportarem res de res, 'ni la importancia de llamarse Ernesto'
Si de cas tenin de procurar de deixar algua cosa bona per el que ens vinguin darrera i perque aprenguin de nosaltres, si mes no de no caure en el mateixos errors.
Si cada ...un asumis, la vida, el viure, la malatïa i la mort, el que ens ensenya dia a dia la vida... el mon podria ser fantastic
Si de cas tenin de procurar de deixar algua cosa bona per el que ens vinguin darrera i perque aprenguin de nosaltres, si mes no de no caure en el mateixos errors.
Si cada ...un asumis, la vida, el viure, la malatïa i la mort, el que ens ensenya dia a dia la vida... el mon podria ser fantastic
SERIA FANTASTIC (Joan Manel Serrat)
Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar
coloms.
Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.
Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s'instal·lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.
Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.
Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar
coloms.
Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.
Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s'instal·lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.
Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.
Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.
Quim Pedret i Rovira
Comentarios
Publicar un comentario