Com ho fa el vent, by Quim Pedret
El ritme vertiginós del piano del mestre Miralles, acompanya perfectament
un text ple de la força i el lirisme del primer i millor Serrat.
"Jo vaig néixer
com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.
Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
I vaig créixer buscant
uns versos que va tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.
Jo no he nascut per
llosa de marbre i per jeure al damunt d'un mort,
la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port.
la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port.
Obre'm nina, la teva
porta, obre'm i deixa'm passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demá.
res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demá.
I així sense mirar
endarrera, m'heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar.
res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar.
Grabado en el teatro griego de barcelona el 10 de julio del 2005, recitales
Serrat 100x100
Comentarios
Publicar un comentario