Ignasi Tomàs recita 'El Noi de la Mare', by Ona Pedret

El diumenge 14 de desembre en el XIIè Concert Benèfic de Nadal de Fundació Roses contra el Cáncer, al Teatre Municipal de Roses "Nadal a ritme de Swing", es va poder escoltar el 'Poema de Nadal' (fragment IV), escrit a l'any 1931 per Josep M. de Sagarra, on s'esmenta la cançó popular catalana "El Noi de la Mare" a càrrec de Director del Grup de Teatre de Roses, Ignasi Tomàs i Azanza





El Poema de Nadal” de Josep M de Sagarra (1931)

Cant IV (Fragment)



«Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?...»
¿En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o del pla,
aquesta tonada floria?

¿Quina fou la primera que es trobà
la blanca melodia,
com una oreneta caçada amb la mà.
sense esquerperia?

¿Quina dona del meu país
amb un aire amorós i anyoradís.
vestida de sarja i esclop.
però amb una veu molt clara.
va cantar per primer cop.
a cançó del Noi de la Mare?


Jo em penso que era de feixes (terres) foranes,
d'aquelles que van dur l'arada al puny,
vesada a sentir les campanes
una mica de lluny:
avesada a sentir el cop que pega

la destral que esmussa el fil:
i el cucut llaminer que gemega
la segona quinzena d’abril.
Una planta de bona figura,
i una cabellera sense desgavell:
i a la pell de la galta la pintura
del préssec novell.
Tres passades de verd de fageda
li mantenien un to d'aigua als ulls

Per les coses dels altres muda i freda.
gens envejosa dels graners curul!s!
I aquella dona del meu país.
Sense cap esverament.
va trencar el seu viure gris
amb les estrelles d’un infantament…
I es va lliurar del pes
i va tenir el seu fill sens cridar massa.
com les ovelles,  que no saben res
d’aquell mistari tan estrany, que els passa.
I estaba  tant contenta d’aquell fill seu.
que per ferlo somriure crida i malda.
i com si contemplés el fill de Déu
se’l miraba adormit a la falda.
I mentre  sospira. violenta.
per la finestra, guarnida de gel.
va entrar una mena d’alosa lluenta
que  deuria venir del fons del cel.
I la dona guaità com fugia
la visió estranya , de presa i corrents.
i va sentir un gran ramplell d’alegria 
que li cremà la blancor de les dents.
I es va sentir la llengua baladrera
de flautes, de ferrets i cascavells.
com si tingués al pit una pomera
amb totes les branques guarnides d’ocells.
I del desig de música fent tria.
perquè té ganes de dir la millor
tot bolcant a l’infant que dormía.
Li deuria sortir aquesta cançó:
“Què li darem an el Noi de la Mare.
què li darem que li sàpiga bo?...”
I mentre deia les dolces paraules.
la cançó anava escampan-se pel món.
La van apendre les fulles de menta.
i va enganxar-se al bec dels falciots.
Al campanar les campanes movien.
poc a poquet, el batall tremolós:
“Què li darem an el Noi de la Mare?”
Els grills somiquen damunt del rostoll.
i les aranyes, quant files,  la canten.
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones en fills a la falda.
totes les dones la saben de cor!
Va  caminan i baixant la muntanya.
la cançó arriba a la platja i al moll:
“Que li darem an el Noi de la Mare?....”
canta la vela. que empeny el xalox.
i el card que cruix i l’arjau que grinyola.
i el fum de pipa que engega el patró.
Quan ve Nadal. la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten.
si de menuts l’han sentida algun cop.
la volen dir i se’ls encalla la llengua.
la volen dir i els escanya la por!

 
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç.
ens fa pensar en unes ganes molt vives.
ens fa pensar en un desig de debò.
de donar coses al Noi de la Mare.
coses que vinguin de dintre del cor.
perquè si és llum i misteri que espanta.
perquè si aguanta la bola de món.
té la carn (carn) nua ajaguda a la palla.
i té les galtes mullades de plor.
i vol sentir-nos (tenir-nos) molt més a la vora.
ben apretats al voltant dels pastors.
i vol sentir a la pell les nostres ànimes 
com l’alè de la mula i el bou ¡

 
Moltes gràcies Ignasi Tomàs
 
 


Muntatge i transcripció del vídeo Quim Pedret i Rovira





Comentarios

Entradas populares