"Un home i un món de plàstic", by Ona Radio Quim Pedret

"Un home i un món de plàstic"

Fa vint-i-cinc anys mentre vivia a Franca feiem servir un aparell anomenat 'Minitel' pe treure alguns billets de tren o avió etc, alguns amics segurament el recorden. 

Després va aparèixer a gran nivell l'Internet, el Paltakl's, els missatges de text, fins a arribar als 'Intagram's' els 'Guashaps' els 'face-buss'  els 'Twiteres' i d'altres 'cullunades' que ens endollaran i tants picaran com a 'bobos'

Aleshores, jo ja havia escrit un article que parlava que els humans anàvem camí a convertir-nos en homes de plàstic i quasi sense sentiments (ja quasi ho som)


Lamentablement crec que no em faltava raó.

Avui sense anar més lluny he vist un rètol en un lloc públic que deia: "No tenim espai Wifi, podeu parlarvos entre vosaltres"

Que romàntic !

Quin horror!

Aquestes fotografies del braç-selfie, ens podria¡en treure les ganes de fer-nos més selfie's.

És un estudi social sobre l'augment del fenomen de braços extensibles per selfie i la tempestuosa necessitat narcisista de reafirmar-se dins de la xarxa d’internet.


El braç no només resol el problema de la solitud del selfie, sinó que “no parla i no provoca cap mena d'emoció.

Pots crear-te un compte fals i usar el seu dit per donar-li al 'ME GUSTA' a les teves pròpies fotos. No ets tu, és la mà!

El braç-selfie és portàtil, i, afortunadament, es tracta d'un prototip”

El que em faltava per veure!... Segur?

Crec que no anem massa bé!

Quim Pedret i Rovira (sóc de carn i ossos, afortunadament)