Els golfus de Roses es belluguen!, by Quim Pedret
“La Magnitut de la Tragedia”
Alerta! El golf de Roses es belluga!
I tant que hi ha terratrèmols I tant!
El que està passant, són terratrèmols polítics i terratrèmols de carències socials i haguérem d'haver-hi més terratrèmols de solidaritat i mirar de ser cada dia millors persones
Tinc potser uns 400 amics al Facebook i a més d’un no agradarà el que escric. En sóc conscient. Sortosament no escric per agradar, escric per mi i per qui vulgui escoltar-me, més o menys com diu en Raimon. “Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me, perquè sempre jo he volgut i vull aprendre”
Com deia, m’en rebot un ‘me gusta’ de més o de menys.
Podeu esborrar-me si voleu o bloquejar-me si és el vostre desig que potser es gran i creix, però la ignorància i moltes vegades la mala llet em supera i molt.
Estic fart, molt fart de tindre tants tarosos per metre quadrat al meu costat, sigui quin sigui el costat.
Prepotència meva?, no ho crec, segurament serà que tinc l'autoestima molt alta i sóc lògic, penso i faig treballar el meu cap (cosa que no em fa cap mena de mal).
Però com he dit tanta mediocritat i tanta hipocresia en aquesta societat (quasi tota) em fot dels nervis i no prendre més medicació, ni til·la
A més d’un li hagueren de sacsejar el cap a veure si les neurones es posen al seu lloc.
Un bon terratrèmol i a la vegada remei psicològic no aniria malament
El que un sismògraf em digui que hi hagut un terratrèmol i que els meus peus se'm belluguin un xic, m'indica que la terra està VIVA i més que ho haguera d'estar Estem vius i a vegades sembla que la societat estigui morta i atordida
En certa manera respecto, però no comparteixo l'estat d'alarma que genera que un trist moviment de plaques tectòniques que poden duran dos mesos segons els experts i alguns 'eixelebrats' en facin noticia
Però d'qui que s'hagin de fer conferències amb sismògrafs (segurament pagant els ciutadans) sobre com hem de conviure amb terratrèmols em sembla una o dues collonades
Potser tindrien de prémer a córrer tots plegats i fer un gran soroll davant d'aquesta manera de justificar la ignorància galopant que ens devora.
Com vaig escriure fa un mes... després de viure un fort terratrèmol en primera persona a Lorca (Múrcia) l'any 1979, li vaig comentar a la meva mare (e.p.d) i em va dir: 'Mira nen, aquí a El Masnou, els peus mentre estic dins de la cuina se'm belluguen cada dos o tres dies i ningú hi dóna cap importància, és normal, estem acostumats, ja que hi ha una petita ‘falla’ que té un moviment constant'
Davant del fet que la Terra es MOGUI no hi cap paraula
Davant de la misèria mental hi ha misèries i no paraules Davant de la misèria humana i de gana no solament hi han d'haver paraules, sinó fets. Grans fets
Estem en una societat que no ens a educat per servir i ajudar al nostre veí
Jo vaig tindre de ben petit la sort que em varen ensenyar la solidaritat, es bellugues més o menys la terra (cosa normalíssima)
Els pobres nens del Cotolengo, d'hospitals i leprosos a Barcelona ens necessitaven i cada cap de setmana anàvem a fer costat, consol i per riure amb ells. Això em va fer madurar més ràpid i a la llarga més persona i la vegada em va fer trontollar el cap que mentre es bellugava em vaig anar fent un home
La informació sobre el que cal fer si hi ha un terratrèmol, sigui quin sigui la seva magnitud, és curta bàsica, lògica, coherent i està escrita i està molt clara en la pàgina de la Generalitat i d’altres
Fer la comèdia de periodista 'baratet' o política de primer de primària, em sembla molt trist i pobre
Sembla que no tinguem res més a fer. Tanta felicitat tenim que en tenim temps per fer l'indi?
I tant que hi ha terratrèmols I tant!
El que està passant, són terratrèmols polítics i terratrèmols de carències socials i haguérem d'haver-hi més terratrèmols de solidaritat i mirar de ser cada dia millors persones
Tinc potser uns 400 amics al Facebook i a més d’un no agradarà el que escric. En sóc conscient. Sortosament no escric per agradar, escric per mi i per qui vulgui escoltar-me, més o menys com diu en Raimon. “Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me, perquè sempre jo he volgut i vull aprendre”
Com deia, m’en rebot un ‘me gusta’ de més o de menys.
Podeu esborrar-me si voleu o bloquejar-me si és el vostre desig que potser es gran i creix, però la ignorància i moltes vegades la mala llet em supera i molt.
Estic fart, molt fart de tindre tants tarosos per metre quadrat al meu costat, sigui quin sigui el costat.
Prepotència meva?, no ho crec, segurament serà que tinc l'autoestima molt alta i sóc lògic, penso i faig treballar el meu cap (cosa que no em fa cap mena de mal).
Però com he dit tanta mediocritat i tanta hipocresia en aquesta societat (quasi tota) em fot dels nervis i no prendre més medicació, ni til·la
A més d’un li hagueren de sacsejar el cap a veure si les neurones es posen al seu lloc.
Un bon terratrèmol i a la vegada remei psicològic no aniria malament
El que un sismògraf em digui que hi hagut un terratrèmol i que els meus peus se'm belluguin un xic, m'indica que la terra està VIVA i més que ho haguera d'estar Estem vius i a vegades sembla que la societat estigui morta i atordida
En certa manera respecto, però no comparteixo l'estat d'alarma que genera que un trist moviment de plaques tectòniques que poden duran dos mesos segons els experts i alguns 'eixelebrats' en facin noticia
Però d'qui que s'hagin de fer conferències amb sismògrafs (segurament pagant els ciutadans) sobre com hem de conviure amb terratrèmols em sembla una o dues collonades
Potser tindrien de prémer a córrer tots plegats i fer un gran soroll davant d'aquesta manera de justificar la ignorància galopant que ens devora.
Com vaig escriure fa un mes... després de viure un fort terratrèmol en primera persona a Lorca (Múrcia) l'any 1979, li vaig comentar a la meva mare (e.p.d) i em va dir: 'Mira nen, aquí a El Masnou, els peus mentre estic dins de la cuina se'm belluguen cada dos o tres dies i ningú hi dóna cap importància, és normal, estem acostumats, ja que hi ha una petita ‘falla’ que té un moviment constant'
Davant del fet que la Terra es MOGUI no hi cap paraula
Davant de la misèria mental hi ha misèries i no paraules Davant de la misèria humana i de gana no solament hi han d'haver paraules, sinó fets. Grans fets
Estem en una societat que no ens a educat per servir i ajudar al nostre veí
Jo vaig tindre de ben petit la sort que em varen ensenyar la solidaritat, es bellugues més o menys la terra (cosa normalíssima)
Els pobres nens del Cotolengo, d'hospitals i leprosos a Barcelona ens necessitaven i cada cap de setmana anàvem a fer costat, consol i per riure amb ells. Això em va fer madurar més ràpid i a la llarga més persona i la vegada em va fer trontollar el cap que mentre es bellugava em vaig anar fent un home
La informació sobre el que cal fer si hi ha un terratrèmol, sigui quin sigui la seva magnitud, és curta bàsica, lògica, coherent i està escrita i està molt clara en la pàgina de la Generalitat i d’altres
Fer la comèdia de periodista 'baratet' o política de primer de primària, em sembla molt trist i pobre
Sembla que no tinguem res més a fer. Tanta felicitat tenim que en tenim temps per fer l'indi?
Comentarios
Publicar un comentario