Jo vaig arribar primer, by Quim Pedret

Cert independentisme està entestat a recordar allò del “jo hi vaig arribar primer” i no és patrimoni de JxS. ni de la CUP

Davant l’estupefacció que cert independentisme, en aquest temps d’auge del moviment, en comptes d’alegrar-se que hagi esdevingut majoritari gràcies a l’aportació de diferents sensibilitats, "està entestat a recordar allò del “jo hi vaig arribar primer”. Aquesta actitud, la mantingui qui la mantingui, té un punt d’infantil i, des d’un punt de vista utilitarista, és estèril. Encara és més ridícula si la manté, i a vegades la manté, algú que diu que “cal eixamplar l’independentisme” i acte seguit indica que és en direcció a l’esquerra.

Si l’independentisme a Catalunya ha arribat a ser majoritari és perquè hi ha confluït tres contingents fonamentals: a) els que ho són per motius identitaris, culturals o lingüístics, motiu clàssic que resulta minoritari tot i que jo m’hi compto; b) els independentistes de butxaca, i c) els que ho són per motius democràtics, perquè s’han adonat que dintre d’Espanya no hi ha res a fer en termes de progrés, de creació de riquesa i de redistribució equitativa.

Federalistes desencantats, independentistes tebis, persuadits només perquè en Mas us ho ha dit, votants volubles que no ho voleu canviar tot amb el relleu d’una bandera, demòcrates o àcrates utilitaristes:

"oh, benvinguts. Passeu, passeu".

Algú va escriure que la puresa no ens havia de fer traïdors, i és ben cert. Som molts els que no mirarem si teniu cinc o quaranta anys de pedigrí quan us sumeu a l’únic moviment que de debò canviarà Catalunya i de retruc, Espanya.

Andreu González