Amics del Facebook, del Paltalk i de la Xarxa, by Quim Pedret
Per els meus amics!!
Fa molts anys que escric i quasi quatre que escric al 'face-bussss' i no em penedeixo de res del que he escrit i guardo les bones amistats que he anat fent en el món virtual, siguin d'aquí o sigui els amics del paltalk.com, amics de tants països i de tantes cultures i llengües diferents. A ells envio una salutació molt cordial i el convido avui a què agafin un traductor................. i una cadira
Asi ja sabeis a cojer (perdón, tomar) un traductor...... Es que 'cojer' els amics de l'Argentina, ho agafen d'una altra manera i em diuen: 'Que boludo y pelotudo sos Quim, los 'gallegos' lo cojeis todo?, incluso los autobuses? Que bárbaros !
Moltes gràcies amics pels vostres comentaris i crítiques positives i negatives, ja que aquestes són les que em motiven a escriure una mica millor cada dia, per vosaltres i naturalment per mi, ja que no deixo relaxar el meu cap (així treballa, no vull que es torni més gandul que jo)
Escric quasi sempre, per 'greu' que sigui el tema, amb un to d'humor i us puc assegurar que el meu humor és quasi innat. La ironia en la qual també escric, crec que l'he aconseguida amb els anys (quasi 58 anys) i el respecte en ver a tots, i aquest l'he 'trobat' i l'he seguit cultivant amb l'educació que em varen donar els pares, la que em varen ensenyar a escola i amb també, lògicament amb la vida, ja que algunes de les bufetades que he rebut, m'han fet més fort i alhora prudent.
Crec que la ironia sempre té d'anar lligada sempre amb el respecte, i a la fi trobar el punt d'humor que no fa mai mal al qui sap i a qui vol entendre el que vull dir, però no acabo de dir del tot, precisament per no ofendre mai a ningú. Com diu el meu amic Ricardu: no se si m'explico, no se m'entens?
Sóc apolític, no crec amb masses coses materials, ni amb símbols, ni banderes, ni menys amb avions (Llach). Si crec més amb la bona gent, amb la gent de carrer i les seves circumstàncies i amb totes les nacionalitats. No estic casat amb cap creença de cap mena. (Ja estic ben casat amb una gran dona, que m'ha donat el millor, un fill collonut).
No sé si a la gent com jo, els diuen àcrates o anarquistes, tant es, oi?, però crec que sóc d'un sol partit, el partit humanista, tots els altres 'istes' no m'agraden massa, però els respecto, menys els totalitaris, excloents i els racistes.
Gràcies a alguns per dir que sóc bo escrivint (no ho crec). Fa molts anys que escric i intento cada dia aprendre una mica mes de tots i sempre ho faig amb l'ordinador, però al la fi, l'escrit es fruit sempre del que dicta el meu cor (a vegades em salto el filtre del cap) i la 'pifio'
Sé que em sabreu perdonar si rellisco, però sempre he escrit buscant dins la meva l'ànima, per fer un bé, un molt millor i no per destruir (serà que em faig gran) i a més sóc un tossut utòpic i també molt rondinaire
Alguns amics o coneguts, pel fet que a vegades defenso partits i/o personatges de l'àmbit polític, han cregut que sóc de dretes, d'esquerres, d'un partit o d'un altre i no és així. Sóc apolític, en la vesant política i molt polític en la vesant més social que em pertoca i m'involucra el sistema i la mateixa societat.
M'encanta 'riure' amb 'les politicades' i molts d'ells ho saben i riem junts, i a vegades penso que potser en aquest món tan dur i aquesta crisi sempre port anar bé unes paraules meves, diguem ni de simpatia o bon rotllo, i penso que al polític amb cara de 'restrenyit' i de mala llet (shshsh) el poden fer sentir més humà i més proper. Per això si poso una mica mes d'humor (ja que normalment el polític no en te massa) igual amb la seva col.laboració, tenim un futur una mica més dolç..... Ara com ara, sent sincer, ho tenim bastant magre o molt negre Esperem
A l'hora de fer una crítica políticament social, no miro massa en si és amic o no, encara que a vegades no puc ser tot l'objectiu que voldria.
Alguns amics, segur que sense mala fe, m'han demanat opinió d'una cosa o esdeveniment polític, o i/o social o que pensa tal i qual polític que conec i m'he fet el boig... Normal, per molt que m'estirin de la llengua callo i callaré, i té una explicació lògica: Quina classe d'amic seria i quina credibilitat tindria per tots vosaltres, si anés escampant tot el que els amics d'aquí i d'allà em confien, ja sigui en la soledat d'un despatx, un trist telèfon, amb sinceritat i amistat que m'ha donat?
Per això i molt mes, ús poc dir que moltes gràcies per 'aguantar' i llegir (uff) els meus rotllos que semblen 'Talmuts' escrits de matinada.
Mireu que ja son ganes i quina santa paciència!
Que feliç i com omple de ganes de fer i d'escriure el fet que avui mateix una senyora et digui: 'No es coneixem de res, però t'he demanat amistat, perquè els teus escrits em donen esperança'!!
I això benvolguts amics no te preu....i em dóna més forces per tot
Com li deia un dia a un amic: "Vosaltres sou els millors, no jo"
Quim Pedret i Rovira
Fa molts anys que escric i quasi quatre que escric al 'face-bussss' i no em penedeixo de res del que he escrit i guardo les bones amistats que he anat fent en el món virtual, siguin d'aquí o sigui els amics del paltalk.com, amics de tants països i de tantes cultures i llengües diferents. A ells envio una salutació molt cordial i el convido avui a què agafin un traductor................. i una cadira
Asi ja sabeis a cojer (perdón, tomar) un traductor...... Es que 'cojer' els amics de l'Argentina, ho agafen d'una altra manera i em diuen: 'Que boludo y pelotudo sos Quim, los 'gallegos' lo cojeis todo?, incluso los autobuses? Que bárbaros !
Moltes gràcies amics pels vostres comentaris i crítiques positives i negatives, ja que aquestes són les que em motiven a escriure una mica millor cada dia, per vosaltres i naturalment per mi, ja que no deixo relaxar el meu cap (així treballa, no vull que es torni més gandul que jo)
Escric quasi sempre, per 'greu' que sigui el tema, amb un to d'humor i us puc assegurar que el meu humor és quasi innat. La ironia en la qual també escric, crec que l'he aconseguida amb els anys (quasi 58 anys) i el respecte en ver a tots, i aquest l'he 'trobat' i l'he seguit cultivant amb l'educació que em varen donar els pares, la que em varen ensenyar a escola i amb també, lògicament amb la vida, ja que algunes de les bufetades que he rebut, m'han fet més fort i alhora prudent.
Crec que la ironia sempre té d'anar lligada sempre amb el respecte, i a la fi trobar el punt d'humor que no fa mai mal al qui sap i a qui vol entendre el que vull dir, però no acabo de dir del tot, precisament per no ofendre mai a ningú. Com diu el meu amic Ricardu: no se si m'explico, no se m'entens?
Sóc apolític, no crec amb masses coses materials, ni amb símbols, ni banderes, ni menys amb avions (Llach). Si crec més amb la bona gent, amb la gent de carrer i les seves circumstàncies i amb totes les nacionalitats. No estic casat amb cap creença de cap mena. (Ja estic ben casat amb una gran dona, que m'ha donat el millor, un fill collonut).
No sé si a la gent com jo, els diuen àcrates o anarquistes, tant es, oi?, però crec que sóc d'un sol partit, el partit humanista, tots els altres 'istes' no m'agraden massa, però els respecto, menys els totalitaris, excloents i els racistes.
Gràcies a alguns per dir que sóc bo escrivint (no ho crec). Fa molts anys que escric i intento cada dia aprendre una mica mes de tots i sempre ho faig amb l'ordinador, però al la fi, l'escrit es fruit sempre del que dicta el meu cor (a vegades em salto el filtre del cap) i la 'pifio'
Sé que em sabreu perdonar si rellisco, però sempre he escrit buscant dins la meva l'ànima, per fer un bé, un molt millor i no per destruir (serà que em faig gran) i a més sóc un tossut utòpic i també molt rondinaire
Alguns amics o coneguts, pel fet que a vegades defenso partits i/o personatges de l'àmbit polític, han cregut que sóc de dretes, d'esquerres, d'un partit o d'un altre i no és així. Sóc apolític, en la vesant política i molt polític en la vesant més social que em pertoca i m'involucra el sistema i la mateixa societat.
M'encanta 'riure' amb 'les politicades' i molts d'ells ho saben i riem junts, i a vegades penso que potser en aquest món tan dur i aquesta crisi sempre port anar bé unes paraules meves, diguem ni de simpatia o bon rotllo, i penso que al polític amb cara de 'restrenyit' i de mala llet (shshsh) el poden fer sentir més humà i més proper. Per això si poso una mica mes d'humor (ja que normalment el polític no en te massa) igual amb la seva col.laboració, tenim un futur una mica més dolç..... Ara com ara, sent sincer, ho tenim bastant magre o molt negre Esperem
A l'hora de fer una crítica políticament social, no miro massa en si és amic o no, encara que a vegades no puc ser tot l'objectiu que voldria.
Alguns amics, segur que sense mala fe, m'han demanat opinió d'una cosa o esdeveniment polític, o i/o social o que pensa tal i qual polític que conec i m'he fet el boig... Normal, per molt que m'estirin de la llengua callo i callaré, i té una explicació lògica: Quina classe d'amic seria i quina credibilitat tindria per tots vosaltres, si anés escampant tot el que els amics d'aquí i d'allà em confien, ja sigui en la soledat d'un despatx, un trist telèfon, amb sinceritat i amistat que m'ha donat?
Per això i molt mes, ús poc dir que moltes gràcies per 'aguantar' i llegir (uff) els meus rotllos que semblen 'Talmuts' escrits de matinada.
Mireu que ja son ganes i quina santa paciència!
Que feliç i com omple de ganes de fer i d'escriure el fet que avui mateix una senyora et digui: 'No es coneixem de res, però t'he demanat amistat, perquè els teus escrits em donen esperança'!!
I això benvolguts amics no te preu....i em dóna més forces per tot
Com li deia un dia a un amic: "Vosaltres sou els millors, no jo"
Quim Pedret i Rovira
Comentarios
Publicar un comentario