Joan Miró, el meu fil i jo, by Quim pedret
"Joan Miró, el meu fil i jo"
Avui he entrat en el meu despatx, segurament que no hi ha res estrany en això, ja que és on treballo, dins faig escrits, retoco les meves fotos, edito vídeos i alhora és el meu lloc habitual de trobada amb els meus llibres, la meva esposa i el meu fill Sergi, sobretot quan arriba la nit.
En entrar no he fet massa soroll i en un lloc de la taula, una taula de vidre gran estava el meu fill Sergi.
No és gens estrany, ja que a dins hi té el seu altre ordinador, que a estones me'l deixa i em pot dir: "és el teu, papi meu". Ja té conya!
L’he vist que estava fullejant un llibre, un llibre gran o gairebé tan enorme com ell. El fet que repasses el llibre no m'ha sorprès gaire, sí que m'ha sorprès la possibilitat que l’estigués llegint, atès que si bé sap totes les lletres, tant l'alfabet ciríl·lic, com el nostre; a part del seu propi nom, un papa, la mama i algun més, encara no sap llegir, se li dóna millor escriure el seu nom i algunes coses més, però de moment no se li dóna molt bé posar l'ordre adequat a les lletres, per fer una paraula i així arribar a una frase llegida i compresa.
Amb la pintura i el dibuix ho té molt més clar
En veure que l'estava observant, s'ha sorprès i gairebé ha tancat el llibre, possiblement per por d'un retret meu, ja que el llibre ho havia pres del prestatge sense el meu consentiment.
En veure la seva reacció amb el llibre li he dit: ‘No, no passa res fill, segueix que a mi també m'agrada en Joan Miró.
El llibre són ‘paisatges’ de Joan Miro, imprès a Palma de Mallorca, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma i la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca
En Sergi se m'ha quedat mirant, possiblement perquè ell no sap si els meus gustos pictòrics van una mica més enllà de la seva mare i alhora la meva esposa Elena Kudryashova fins a Rafael o Leonardo, i alhora per a mi, era un fet insòlit aquesta lectura, ja que en el seu ‘treball’ d'artista, solament mira i coneix en part l'obra de Vincent van Gogh i de Pablo Picasso. Reconec el meu error, mai li parlat de Joan Miró….
Alhora li he dit, amb certa ironia sana: ‘Sergi, no importa si el llibre i els quadres els mires a l'inrevés’
El no m'ha preguntat el perquè del que podria semblar una petita 'crueltat', però jo li he dit que per trobar la innocència de la pintura de Joan Miró igual donava mirar el llibre del dret o del revés i igual si seguia mirant de tort els quadres, igual trobava significats que ni el mateix Joan Miró, va saber veure en els seus quadres.
Mai saps on està amagat un geni o tal vegada dos
Em diuen que aquesta passada matinada, ha estat venut un Dalí per 30 milions d'euros i també un Miró per una quantitat similar (és possible); jo sóc dels que creuen, demà li preguntaré l'opinió al Sergi, que una pintura de Miró o de Tapies, té un preu perquè algú li posa i si després la vol vendre i li paguen, no hi ha secret o potser si hi ha secret. Tan ni fot
Alhora sóc dels que pensen que el meu fill Sergi, i la seva bondat, i la seva generositat amb els colors no te preu.
La seva innocència amb els traços, és a dir, els seus quadres (sí, he dit quadres), no te preu
Si demà algú li vol 'comprar' una làmina, feta amb la seva gosadia de pintar el que lliurement vol, ara com ara, no te preu.... espereu, espereu, espereu, potser sí te un preu.... potser ell ens dona un somriure amb la làmina i vosaltres a ell, al canvi,, li doneu un senzill ou de xocolata 'Kinder Bueno'…
Ell és així. Per sort, encara tinc d'aprendre molt del meu fill
Amics, molt bona nit
Quim Pedret i Rovira
Avui he entrat en el meu despatx, segurament que no hi ha res estrany en això, ja que és on treballo, dins faig escrits, retoco les meves fotos, edito vídeos i alhora és el meu lloc habitual de trobada amb els meus llibres, la meva esposa i el meu fill Sergi, sobretot quan arriba la nit.
En entrar no he fet massa soroll i en un lloc de la taula, una taula de vidre gran estava el meu fill Sergi.
No és gens estrany, ja que a dins hi té el seu altre ordinador, que a estones me'l deixa i em pot dir: "és el teu, papi meu". Ja té conya!
L’he vist que estava fullejant un llibre, un llibre gran o gairebé tan enorme com ell. El fet que repasses el llibre no m'ha sorprès gaire, sí que m'ha sorprès la possibilitat que l’estigués llegint, atès que si bé sap totes les lletres, tant l'alfabet ciríl·lic, com el nostre; a part del seu propi nom, un papa, la mama i algun més, encara no sap llegir, se li dóna millor escriure el seu nom i algunes coses més, però de moment no se li dóna molt bé posar l'ordre adequat a les lletres, per fer una paraula i així arribar a una frase llegida i compresa.
Amb la pintura i el dibuix ho té molt més clar
En veure que l'estava observant, s'ha sorprès i gairebé ha tancat el llibre, possiblement per por d'un retret meu, ja que el llibre ho havia pres del prestatge sense el meu consentiment.
En veure la seva reacció amb el llibre li he dit: ‘No, no passa res fill, segueix que a mi també m'agrada en Joan Miró.
El llibre són ‘paisatges’ de Joan Miro, imprès a Palma de Mallorca, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma i la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca
En Sergi se m'ha quedat mirant, possiblement perquè ell no sap si els meus gustos pictòrics van una mica més enllà de la seva mare i alhora la meva esposa Elena Kudryashova fins a Rafael o Leonardo, i alhora per a mi, era un fet insòlit aquesta lectura, ja que en el seu ‘treball’ d'artista, solament mira i coneix en part l'obra de Vincent van Gogh i de Pablo Picasso. Reconec el meu error, mai li parlat de Joan Miró….
Alhora li he dit, amb certa ironia sana: ‘Sergi, no importa si el llibre i els quadres els mires a l'inrevés’
El no m'ha preguntat el perquè del que podria semblar una petita 'crueltat', però jo li he dit que per trobar la innocència de la pintura de Joan Miró igual donava mirar el llibre del dret o del revés i igual si seguia mirant de tort els quadres, igual trobava significats que ni el mateix Joan Miró, va saber veure en els seus quadres.
Mai saps on està amagat un geni o tal vegada dos
Em diuen que aquesta passada matinada, ha estat venut un Dalí per 30 milions d'euros i també un Miró per una quantitat similar (és possible); jo sóc dels que creuen, demà li preguntaré l'opinió al Sergi, que una pintura de Miró o de Tapies, té un preu perquè algú li posa i si després la vol vendre i li paguen, no hi ha secret o potser si hi ha secret. Tan ni fot
Alhora sóc dels que pensen que el meu fill Sergi, i la seva bondat, i la seva generositat amb els colors no te preu.
La seva innocència amb els traços, és a dir, els seus quadres (sí, he dit quadres), no te preu
Si demà algú li vol 'comprar' una làmina, feta amb la seva gosadia de pintar el que lliurement vol, ara com ara, no te preu.... espereu, espereu, espereu, potser sí te un preu.... potser ell ens dona un somriure amb la làmina i vosaltres a ell, al canvi,, li doneu un senzill ou de xocolata 'Kinder Bueno'…
Ell és així. Per sort, encara tinc d'aprendre molt del meu fill
Amics, molt bona nit
Quim Pedret i Rovira
Comentarios
Publicar un comentario