Reflexiò Imbècil 2ª, Quim Pedret

Ascens a l'Estupidesa

Després de lliurar-li el carnet d'identitat, la senyora de la finestreta em va dir sense mirar-me i amb extrem desgrat:

"Donguim el seu número de Seguretat Social". El meu què?, em vaig preguntar. Jo sabia de l'existència de tal cosa: El nombre de la Seguretat Social, a pesar que no em considero cap número i a pesar que, ni molt menys, experimento cap tipus de seguretat, i menys social.

"No ho tinc", vaig respondre tranquil·lament, esperant que la senyora funcionària sabés com fer front a aquesta situació. Segons sembla aquest nombre apareix en la targeta sanitària, que evidentment jo no portava damunt perquè això que us explico, va ocórrer en aquest plàcid temps en el que jo mai vaig ser al metge.

La senyora de la finestreta va i em diu:

"No, si el seu número de Seguretat Social ja m'apareix aquí -assenyalant la pantalla del seu ordinador- però haig de demanar.li a vostè".

La vaig mirar amb fascinació. La dona em demanava una dada que ella ja tenia, sabent que jo no portava el número, però m'ho havia de demanar.

"Vaja, una imbècil", vaig remugar, i en aquest mateix moment la veritat va caure sobre mi, desterrant un mínim de polsim de bona intenció.

La gestió va suposar unes quantes visites més, hores perdudes, temps regalat, vida robada que aquella dona i els seus mètodes van ser capaços d'esgarrapar.

Un/una d'imbècil en una finestreta és temible, invencible i totpoderós/a.

Per què?

Per què hi ha tants imbècils al món? Són la majoria? Per què estan col·locats, com a pedres en el camí, just al lloc que provoquen la paralització del correcte funcionament de les coses?

No podia deure's a la casualitat? Poques coses ho són. Oi?

Els comptes no em sortien; era impossible, malgrat la quantitat d'imbècils existents, que tots haguessin arribat a ocupar càrrecs de responsabilitat, finestretes concretes, altars de prefectura....etc!

Des d'aquell moment he deixat de discutir en quasi tot i tots i així evitar el desagradable tracte amb els imbècils, que a més té la més que possible conseqüència que jo em torni imbècil, i també t'ho dic a tu amic; tu que dorms vuit hores diàries, que t'alimentes de forma equilibrada, és a dir:

...Tu, que tens la ment en condicions.... com la meva, Oi?

L'Homo sapiens, una vegada que va aconseguir augmentar el seu nombre fins a garantir-se la supervivència, va passar a necessitar la imbecil·litat com a arma per seguir poblant el planeta.

El Cromagnon, molt dotat en capacitat cranial, va donar l'explicació puntual com les masses necessiten la imbecil·litat per continuar. I així anem

Crec que Albert Einstein es va preguntar:

Com és possible que gairebé tot s'inventés fa segles, i que ara, que som en nombre més que mai, no inventem amb prou feines res?

Clar, ell va reflexionar magistralment sobre l'espai-temps, però no ho va fer sobre els imbècils.

Molt bona nit

Quim Pedret

Quim Pedret de sde Vilajuïga