Artur Mas al Girona Noticies, by Quim Pedret Rovira
Artur ‘Tot està per fer i tot es possible’.
Opinió -
09:49 - 12-11-2010
Quin llarg camí i solsamènt és el principi....
No és fàcil escriure quant es té de fer amb un cert rigor objectiu d’un home afí, amb un grau de confiança, i que és més que possible, que sigui d'aquí a unes setmanes el nou President de la Generalitat. Reconec que és difícil. Caram Artur! No, no és el mateix parlar de l’home Artur, que del President Mas. Però se que em puc donar un marge més o menys ampli de subjectivitat, potser no ets un Robin Hodd per alguns, però per mi si un ‘Petit Gran Príncep’ i jo un l’últim utópic, a mes de un romántic.
És molt bo crear il·lusions. Ho has aconseguit i té mèrit. Molt de mèrit. Però crec que ara tindràs de deixar de banda el ‘començar a il·lusionar’ i fer el que és més difícil, crear les realitats per no desil·lusionar i fer i molt bé, el que el poble català t’ha anant demanant i et demanarà, perquè confiem amb tu, perquè el que tu, jo i tants, durant tants dies em somiat que es podria arribar a fer realitat; el somni de crear un dia a dia millor, crear feina, incentivar la mitjana i petita empresa des del poder públic, a creure que això no sols és una crisi, sinó que també és una maleïda por a consumir per por i una desconfiança en el sistema, que s’ha vist reflectida en la mala imatge que heu agafat els polítics en general, per culpa de masses que en posat la mà la ‘caixa’ dels ciutadans. Ara et tocarà donar-li la volta al mitjó i tornar al país la credibilitat perduda i d’un sintema a la baixa i que durant set anys hem llençat sense tindre una lideratge i una serietat política i econòmica solvent.
Socialment crec que puc definir a grans trets, el segon tripartit com acceptable. Suficient. Ara et ‘toca’ deixar ‘l’efectivisme’ per ser un Cap de Govern ‘efectiu’ i en mà ferma, portar una bona realitat al país. El temps de somiar s’acaba. El país n’està fart, molts passen gana i necessiten confiança i aquet serà el teu deure i el de tots plegats ajudar-te, si saps transmetre la confiança.
Et tocarà callar les veus critiques, amb la feina ben feta. Jo també, al llarg d’aquests anys, a vegades, en cert regust amarg, també he aixecat la meva veu critica, en vers algunes coses que feies i jo creia que no eren el millor.
Equivocat o no, no criticava a l’home, sinó al que jo veia del que volia i vull, com a futur President de la Generalitat. Amb aquesta declaració de lloances en vers la teva persona, no vull restar mèrits als set anys de tripartit, un tripartit lícit, però potser sense cap lógica moral -aquest sistema polític es així- que de ben segur han fet algunes coses socials be, d’altres mitjanament be i masses, bastant penoses, però no per això t’han deixat un camí planell, per arriba a dalt.
La feina serà molt dura. Els Tripartits, potser estaràs en mi, que al President Montilla li ha faltat el carisma d’en Maragall, i a que a Maragall li va faltar la serietat i la feina d’en Montilla. Tot i així vull recordar en to de broma- la frase que tancava el programa, del mestre Joaquim María Puyal i Ortiga a TV3, ’Un Tomb per la vida’: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Espero i desitjo que tan sols sigui una frase del record televisiu, de quan érem una mica més joves. Tens pràctica de govern, et falta només la feina Cap d’Estat, -potser la més dura- i durant i després del teu mandat, tindràs de passar comptes amb elz teus electors i una dura oposició, i també amb molts que durant mesos s’han apuntat ‘al carro’ de l’amistat cibernètica i que només fa uns dies et diuen amic a un bar o al carrer de qualsevol poblet del país o al mateix centre de Barcelona. Alerta, sempre recordo una frase que em repetia el meu pare: “Recorda nen, que un dia totes aquestes flors que ara et tiren, es poden tornar espases en contra teva”. La vida a vegades és així de fotuda, i alhora també és cosa innata en el ser humà; crear deus, per a després tira lis pedres si les coses van malament. Perquè diuen que la culpa, sempre és del veí o del que està a dalt, del que mana, és a dir del govern.
No deixis mai de ser l’Artur i recorda que potser no ets una persona important (no hi crec en les imporatncies), però si que ets una persona i un polític molt valuós, necessàri i ara mateix imprescindible i amb moltes responsabilitats pel davant i amb una gran tasca per fer i que no tots sabríem portar.
Ara com ara ets estimat per la majoria dels catalans. Tens el carisma i la coherència. El dia 28 en tindrem la prova. Segurissim. Vull recordar al Vicenç Pedret, encara que sigui per contradir-lo, quan et va escriure un 'simpàtic' article, segons ells després de sortir del cinema junts, dient que eras un mal candidat, però que tindríem un bon President per Catalunya. En la primera part, el Vicenç va fer ‘figa’, i en la segona part, crec que has faràs un ple total. (toquem fusta).
En el que a mi respecta, et recordo molt be l’estiu a Peralada l'any 2006 i després al Restaurant a Vilajuïga, al maig del 2008, i entre broma i un xic de conya, per mi i per molts ja eres el millor candidat i veiem el que ara está passant, per això vàrem fer una simpàtica ‘juguesca.... a la tercera va la vençuda I tant, i ara que solament falten dues setmanes llargues per què tots guanyem la partida, som molts els que te’m seguit durant aquests tres anys llargs de camí i de treball.
No és fàcil escriure quant es té de fer amb un cert rigor objectiu d’un home afí, amb un grau de confiança, i que és més que possible, que sigui d'aquí a unes setmanes el nou President de la Generalitat. Reconec que és difícil. Caram Artur! No, no és el mateix parlar de l’home Artur, que del President Mas. Però se que em puc donar un marge més o menys ampli de subjectivitat, potser no ets un Robin Hodd per alguns, però per mi si un ‘Petit Gran Príncep’ i jo un l’últim utópic, a mes de un romántic.
És molt bo crear il·lusions. Ho has aconseguit i té mèrit. Molt de mèrit. Però crec que ara tindràs de deixar de banda el ‘començar a il·lusionar’ i fer el que és més difícil, crear les realitats per no desil·lusionar i fer i molt bé, el que el poble català t’ha anant demanant i et demanarà, perquè confiem amb tu, perquè el que tu, jo i tants, durant tants dies em somiat que es podria arribar a fer realitat; el somni de crear un dia a dia millor, crear feina, incentivar la mitjana i petita empresa des del poder públic, a creure que això no sols és una crisi, sinó que també és una maleïda por a consumir per por i una desconfiança en el sistema, que s’ha vist reflectida en la mala imatge que heu agafat els polítics en general, per culpa de masses que en posat la mà la ‘caixa’ dels ciutadans. Ara et tocarà donar-li la volta al mitjó i tornar al país la credibilitat perduda i d’un sintema a la baixa i que durant set anys hem llençat sense tindre una lideratge i una serietat política i econòmica solvent.
Socialment crec que puc definir a grans trets, el segon tripartit com acceptable. Suficient. Ara et ‘toca’ deixar ‘l’efectivisme’ per ser un Cap de Govern ‘efectiu’ i en mà ferma, portar una bona realitat al país. El temps de somiar s’acaba. El país n’està fart, molts passen gana i necessiten confiança i aquet serà el teu deure i el de tots plegats ajudar-te, si saps transmetre la confiança.
Et tocarà callar les veus critiques, amb la feina ben feta. Jo també, al llarg d’aquests anys, a vegades, en cert regust amarg, també he aixecat la meva veu critica, en vers algunes coses que feies i jo creia que no eren el millor.
Equivocat o no, no criticava a l’home, sinó al que jo veia del que volia i vull, com a futur President de la Generalitat. Amb aquesta declaració de lloances en vers la teva persona, no vull restar mèrits als set anys de tripartit, un tripartit lícit, però potser sense cap lógica moral -aquest sistema polític es així- que de ben segur han fet algunes coses socials be, d’altres mitjanament be i masses, bastant penoses, però no per això t’han deixat un camí planell, per arriba a dalt.
La feina serà molt dura. Els Tripartits, potser estaràs en mi, que al President Montilla li ha faltat el carisma d’en Maragall, i a que a Maragall li va faltar la serietat i la feina d’en Montilla. Tot i així vull recordar en to de broma- la frase que tancava el programa, del mestre Joaquim María Puyal i Ortiga a TV3, ’Un Tomb per la vida’: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Espero i desitjo que tan sols sigui una frase del record televisiu, de quan érem una mica més joves. Tens pràctica de govern, et falta només la feina Cap d’Estat, -potser la més dura- i durant i després del teu mandat, tindràs de passar comptes amb elz teus electors i una dura oposició, i també amb molts que durant mesos s’han apuntat ‘al carro’ de l’amistat cibernètica i que només fa uns dies et diuen amic a un bar o al carrer de qualsevol poblet del país o al mateix centre de Barcelona. Alerta, sempre recordo una frase que em repetia el meu pare: “Recorda nen, que un dia totes aquestes flors que ara et tiren, es poden tornar espases en contra teva”. La vida a vegades és així de fotuda, i alhora també és cosa innata en el ser humà; crear deus, per a després tira lis pedres si les coses van malament. Perquè diuen que la culpa, sempre és del veí o del que està a dalt, del que mana, és a dir del govern.
No deixis mai de ser l’Artur i recorda que potser no ets una persona important (no hi crec en les imporatncies), però si que ets una persona i un polític molt valuós, necessàri i ara mateix imprescindible i amb moltes responsabilitats pel davant i amb una gran tasca per fer i que no tots sabríem portar.
Ara com ara ets estimat per la majoria dels catalans. Tens el carisma i la coherència. El dia 28 en tindrem la prova. Segurissim. Vull recordar al Vicenç Pedret, encara que sigui per contradir-lo, quan et va escriure un 'simpàtic' article, segons ells després de sortir del cinema junts, dient que eras un mal candidat, però que tindríem un bon President per Catalunya. En la primera part, el Vicenç va fer ‘figa’, i en la segona part, crec que has faràs un ple total. (toquem fusta).
En el que a mi respecta, et recordo molt be l’estiu a Peralada l'any 2006 i després al Restaurant a Vilajuïga, al maig del 2008, i entre broma i un xic de conya, per mi i per molts ja eres el millor candidat i veiem el que ara está passant, per això vàrem fer una simpàtica ‘juguesca.... a la tercera va la vençuda I tant, i ara que solament falten dues setmanes llargues per què tots guanyem la partida, som molts els que te’m seguit durant aquests tres anys llargs de camí i de treball.
És ben sabut que amb el President Pujol, has viscut moments polítics amb responsabilitat com a Conseller en Cap, i això és molt bo, però ara darrera una taula i al front de Catalunya, per moments estaràs sol amb els teus principis com a ser polític, i també amb el que de tots vares aprendre i que anys enrere, molt dels principis del President eren vàlids i encara ho son avui, per molts catalans i molt i molt respectables, però molts matitsos aniran i ell mateix canviarant amb els anys. La vida es això
Ara toca Mas. Ara et toca a tu i com deia el poeta: ‘Tot està per fer i tot és possible’
Espero que puguis demostrar-nos a tots, inclosos el que no t’han votat, que estaven equivocats, per no votar-te, i desitjo que puguis ser el president dels que som i ens sentim catalans i de tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Les responsabilitats de govern, espero que no et restin molt de temps per la teva família, però aquesta llarga espera haurà valgut la pena, si saps rodejar-te d’un equip -cosa que no dubto- que ha estat al teu costat i fer un bon govern i que les suplències, en cas de possibles ‘lesions,’ estiguin ben cobertes. El Pacte de Vilajuïga: “Mas. President” serà realitat, cert és que ‘no és al sac i ben lligat’..., però ens ho tenim de creure. Si fins ara ho hem cregut, per què tenim de deixar de creure amb un somni ple d’il·lusions i de responsabilitats?
El teu futur és previsible i alhora tots hi guanyarem, els teus enemics polítics també. Tots, inclosos els que et coneixem senzillament com l’Artur, sabrem que al Cap del Govern de Catalunya, hi tindrem una molt bona persona. I això de ben segur que quasi tots ho sabran valorar. Si no pitjor per ells.
La gent no té per què canviar amb el ‘poder’. Per què com diu l’Elena: “Tot això, també passarà” i a la fi només restarà l’home i el seu bagatge. Sé que els lectors de Girona noticies.com, sabran perdonar-me aquest clic d’ull a un bon home.
Avui no he pogut ser massa objectiu en vers el candidat Mas, ja que per mi, abans de tot ets persona i no un personatge. És per això que he escrit aquestes ratlles per una persona amb la qual compartim algunes idees polítiques -no totes, no sóc 'convergent, però voto Mas-, de fet no sóc ni polític, però si ideòleg i politòleg.
A
El nostre Martí i Pol deia: “Ara mateix enfilo aquesta agulla i em poso a..."
Ara és l’hora, que pel bo, el no tan bo i el molt millor i et desitgi molta sort, benvolgut Artur.
De ben segur, que potser la propera vegada, ens veurem davant d'una tassa de cafè, amb un sol esplèndid i un xic de tramuntana, potser davant de la Badia de Roses.
Recorda que a casa, la teva, sempre seràs l’Artur, però ara i aquí et saludo ‘com cal’...
Benvolgut futur President, moltes gràcies per tola d’il·lusió i els fets que de ben segur sabrà portar al Poble de Catalunya.
Li desitjo a vostè, als seus, i a tots els catalans, tota la sort que ens mereixen. Per tot això i molt més, moltes gràcies.
Quim Pedret
Publicat al www.gironanoticies.com
el 12 de novembre del 2010
Comentarios
Publicar un comentario