"Deixeu que Mas sigui Mas" by Quim Pedret
L'hora M (de Mas) i "Deixeu que Mas sigui Mas"
"Què farà ara? Convocarà i firmará. I després? No ho sabem. No sabem el què, però sí el com, una manera de fer que té el poder espanyol amb molt de neguit"
Toni Aira
No tinc idees polítiques, afortunadament
No conec de res en Toni Aira, però els dos pensem el mateix. (avui 25 de setembre ja el conec)
Potser hi ha diferències entre ell i jo. No ho sé. Tampoc importa massa
Jo, Quim, no trio la feina dels meus amics i l'Artur Mas és amic meu, m'agradi més o m'agradi menys com a President, però és el meu president i està fent la seva feina i no m'amago de dir.ho, ni tampoc ho publico cada dia al diari, el que diu, com ho diu o el que pensa
Vaig dir, que no faria cap més comentari de tema polític, per això solament faig costat a un article, però avui potser calia fer una excepció, ha sigut la festa de la Mercè i demà es Sant Miquel, el patró dels vidriers
Felicitats al meu avi 'Pepitu Pedret' (un grandíssim mestre vidrier) ... perquè portar un país, no és 'bufar i fer ampolles' (cosa molt difícil) i mentre molts estaven de Festa Major a Barcelona, el meu amic Artur estava sol al seu despatx, treballant per Catalunya
"No comparteixo, critico, i per tant no practico, la idolatria. No m'agraden aquells que hi cauen, també amb l'Artur Mas. Perquè l'han linxat molt, sí, però també n'hi ha que dins i fora del seu partit el tenen d'un temps ençà, com en un pedestal on entenc que l'ubiquen per contrast a com molts altres que s'hi acarnissen. Però els extrems mai no són bons i en aquest cas crec que al primer a qui l'excés d'idealització incomoda és al president Mas.
Jo als qui en esmentar-ne el nom, sembla que ho facin amb algú transcendent, els critico, igual com ho vaig fer quan el 2012 va tornar de la reunió a Moncloa on Rajoy va rebutjar parlar del pacte fiscal i li van organitzar a Mas una rebuda a Plaça Sant Jaume al crit de "tots amb el president". Ho vaig trobar tan exagerat com impropi del nostre tarannà.
Critico això i també els de l'altre extrem, aquells que han retorçat la caricatura de Artur Mas fins a extrems grotescos, volent-lo presentar com un boig, com un malalt, com un personatge messiànic, com un antisistema o com un il·luminat. Aquests, a més, s'han entestat a identificar "el problema català" amb Mas, quan això no és només fals, sinó sobretot absurd de mantener, si és que de debò volen fer front a la qüestió amb unes mínimes garanties"
"Deixin que Mas sigui Mas"
Dic això perquè, malgrat tot, ara sí que és l'hora de Mas. La seva. I amb ell, evidentment, la de la resta de la societat catalana i de forces i líders polítics, que hauran de demostrar allò que volen, i SI ho volen de veritat i per tant si ho mereixen. Però això, ara, molt especialment, es dirimirà en el front institucional.
I aquí Artur Mas té davant seu el repte de la seva vida i sens dubte el moment que marcarà la sort d'allò que justificarà o condemnarà tota la seva carrera política.
I davant d'això, una petició: "Deixin que Mas sigui Mas". A l'estil d'aquell capítol de L'Ala Oest de la Casa Blanca, "Let Bartlet be Bartlet". I això els qui en volen la defenestració no ho escoltaran, és clar, però els altres, el seu entorn i els seus més ferms defensors potser sí. A ells em dirigeixo: la història (amb perspectiva) i les urnes (en breu) el jutjaran, i com que això passarà indefectiblement, caldria ara, en el moment clau, no ser atacats ni atacar-lo amb l'ansietat. Això com a mínim s'ho ha guanyat. Ens ha dut fins aquí, i ell com a president podria perfectament no haver-ho fet. Ja queda menys per saber com culminarà, i no cal pensar que farà miracles, perquè no.
"Deixin que Mas sigui Mas".
Fa tota la fila que Mas farà allò a què es va comprometre i jugarà les seves cartes amb la pulcritud que l'ha descrit fins al moment. Ara, a més, veurem si ho sap fer amb l'astúcia promesa i fins a quin punt pot culminar amb ella davant tot un senyor Estat espanyol amb molt de poder i amb pocs d'escrúpols davant l'amenaça de trencament........ No n'esperin miracles, no els reclamin. Això sí, esperin-ne més d'allò que mai abans des del 1980 no van veure d'un president de la Generalitat en defensa de la sobirania del poble de Catalunya. I això no és idolatrar-lo. Això és remetre's als fets i al moment que estem vivint.
Què farà ara? Convocarà. I després? No ho sabem. No sabem el què, però sí el com, una manera de fer que té el poder espanyol amb molt de neguit, un nervi impropi de qui en teoria ho té tot controlat i multiplica per molt la força i les dimensions de qui el desafia. Bon senyal que diu coses de Mas i de les opcions del procés. Es confirmaran? És arribada l'hora de saber-ho. L'Hora M, que és la de Mas, sí, i també la dels MOLTS que l'han dut fins aquí i ara bàsicament han d'ajudar a gaudir-ne, no tot el contrari"
"Deixeu que Mas sigui Mas".
Matinada del Dijous
Toni Aira Periodista Doctor en comunicació a la Universidad Ramon Llull.
Quim Pedret Fotoperiodista Escriptor
"Què farà ara? Convocarà i firmará. I després? No ho sabem. No sabem el què, però sí el com, una manera de fer que té el poder espanyol amb molt de neguit"
Toni Aira
No tinc idees polítiques, afortunadament
No conec de res en Toni Aira, però els dos pensem el mateix. (avui 25 de setembre ja el conec)
Potser hi ha diferències entre ell i jo. No ho sé. Tampoc importa massa
Jo, Quim, no trio la feina dels meus amics i l'Artur Mas és amic meu, m'agradi més o m'agradi menys com a President, però és el meu president i està fent la seva feina i no m'amago de dir.ho, ni tampoc ho publico cada dia al diari, el que diu, com ho diu o el que pensa
Vaig dir, que no faria cap més comentari de tema polític, per això solament faig costat a un article, però avui potser calia fer una excepció, ha sigut la festa de la Mercè i demà es Sant Miquel, el patró dels vidriers
Felicitats al meu avi 'Pepitu Pedret' (un grandíssim mestre vidrier) ... perquè portar un país, no és 'bufar i fer ampolles' (cosa molt difícil) i mentre molts estaven de Festa Major a Barcelona, el meu amic Artur estava sol al seu despatx, treballant per Catalunya
"No comparteixo, critico, i per tant no practico, la idolatria. No m'agraden aquells que hi cauen, també amb l'Artur Mas. Perquè l'han linxat molt, sí, però també n'hi ha que dins i fora del seu partit el tenen d'un temps ençà, com en un pedestal on entenc que l'ubiquen per contrast a com molts altres que s'hi acarnissen. Però els extrems mai no són bons i en aquest cas crec que al primer a qui l'excés d'idealització incomoda és al president Mas.
Jo als qui en esmentar-ne el nom, sembla que ho facin amb algú transcendent, els critico, igual com ho vaig fer quan el 2012 va tornar de la reunió a Moncloa on Rajoy va rebutjar parlar del pacte fiscal i li van organitzar a Mas una rebuda a Plaça Sant Jaume al crit de "tots amb el president". Ho vaig trobar tan exagerat com impropi del nostre tarannà.
Critico això i també els de l'altre extrem, aquells que han retorçat la caricatura de Artur Mas fins a extrems grotescos, volent-lo presentar com un boig, com un malalt, com un personatge messiànic, com un antisistema o com un il·luminat. Aquests, a més, s'han entestat a identificar "el problema català" amb Mas, quan això no és només fals, sinó sobretot absurd de mantener, si és que de debò volen fer front a la qüestió amb unes mínimes garanties"
"Deixin que Mas sigui Mas"
Dic això perquè, malgrat tot, ara sí que és l'hora de Mas. La seva. I amb ell, evidentment, la de la resta de la societat catalana i de forces i líders polítics, que hauran de demostrar allò que volen, i SI ho volen de veritat i per tant si ho mereixen. Però això, ara, molt especialment, es dirimirà en el front institucional.
I aquí Artur Mas té davant seu el repte de la seva vida i sens dubte el moment que marcarà la sort d'allò que justificarà o condemnarà tota la seva carrera política.
I davant d'això, una petició: "Deixin que Mas sigui Mas". A l'estil d'aquell capítol de L'Ala Oest de la Casa Blanca, "Let Bartlet be Bartlet". I això els qui en volen la defenestració no ho escoltaran, és clar, però els altres, el seu entorn i els seus més ferms defensors potser sí. A ells em dirigeixo: la història (amb perspectiva) i les urnes (en breu) el jutjaran, i com que això passarà indefectiblement, caldria ara, en el moment clau, no ser atacats ni atacar-lo amb l'ansietat. Això com a mínim s'ho ha guanyat. Ens ha dut fins aquí, i ell com a president podria perfectament no haver-ho fet. Ja queda menys per saber com culminarà, i no cal pensar que farà miracles, perquè no.
"Deixin que Mas sigui Mas".
Fa tota la fila que Mas farà allò a què es va comprometre i jugarà les seves cartes amb la pulcritud que l'ha descrit fins al moment. Ara, a més, veurem si ho sap fer amb l'astúcia promesa i fins a quin punt pot culminar amb ella davant tot un senyor Estat espanyol amb molt de poder i amb pocs d'escrúpols davant l'amenaça de trencament........ No n'esperin miracles, no els reclamin. Això sí, esperin-ne més d'allò que mai abans des del 1980 no van veure d'un president de la Generalitat en defensa de la sobirania del poble de Catalunya. I això no és idolatrar-lo. Això és remetre's als fets i al moment que estem vivint.
Què farà ara? Convocarà. I després? No ho sabem. No sabem el què, però sí el com, una manera de fer que té el poder espanyol amb molt de neguit, un nervi impropi de qui en teoria ho té tot controlat i multiplica per molt la força i les dimensions de qui el desafia. Bon senyal que diu coses de Mas i de les opcions del procés. Es confirmaran? És arribada l'hora de saber-ho. L'Hora M, que és la de Mas, sí, i també la dels MOLTS que l'han dut fins aquí i ara bàsicament han d'ajudar a gaudir-ne, no tot el contrari"
"Deixeu que Mas sigui Mas".
Matinada del Dijous
Toni Aira Periodista Doctor en comunicació a la Universidad Ramon Llull.
Quim Pedret Fotoperiodista Escriptor
Comentarios
Publicar un comentario