Estimades Dones, 1ª Poesia, by Joaquim Pedret

Com vaig dir fa uns dies:

"La vida m'ha ensenyat a no lluitar contra el que no m'agrada" (frase Quim Pedret) i moltes vegades ho he intentat, sense èxit; és millor prescindir d'això....
però mentre podem seguir repartint estimació, oi?

En aquesta vida, tot té un principi i un final
Aquí acaba una època, una època d'escrits que ja estan 'col·locadets' a la meva web, per si algun beneit vol donar una ull...ada
....i ara i aquí començar a posar alguna poesia del meu llibre anomenat: 

del meu llibre 'ESTIMADES DONES' Quim Pedret

 

 

 'Ploma al paper'

 "En un tros de paper,
fidel companya
has creat l'olor de la paraula correcta.
Coneixes com dolça senyora
la forma i la idea,
sempre m’acompanyes,
en tristor i soledat,
i en l’ombra del meu silenci.

Per tot això...t'estimo.

Ets sageta que enlluernes
i que tremoles al compàs dels meus dits.
A voltes ballaves al so d'un gran vals
o d'un trist compàs,
quan a la mà et tenia a tu
com l’única companya.
No sé quants mots has escrit
tan sols sé que són moltes les idees perdudes
per buscar la llum del nostre dia.
A voltes queies dels dits
cercant el repòs,
i jo et recollia, i tot de nou
repreníem la tasca de la llibertat.
Ningú sap con nosaltres
els moments de tant gran companyia.
Ningú com tu ha sabut
perdre les comptes
de hores parlant al paper.

I és per això que t'estimo.

Com ànima negra tenyies fils
de suau harmonia,
casada amb el paper
per posar l'accent a la vida.
T'he portat amagada a la butxaca,
perquè sentissis l'alè del meu cor
i desprès de tants anys avui me n'adono,
que des del primer dia, has sabut ser l'esclava
del meu desamor"


 (Poesia dedicada a la meva ploma estilográfica)

 Amics
"Si no tinguéssim res, seríem molt pobres" (Quim Pedret)  

Quim Pedret i Rovira
Fotograf, escriptor i ideòleg i algunes coses més