En Thomas Spieker, és un 'torracollons', però es un amic, by Quim Pedret
Per l'amic Thomas Spieker i amb tots els desitjos que et recuperis el més ràpid possible t'enviem TOTS una forta abraçada
"Barallar-se amb en Thomas té el seu encant, es fa voler, és volgut i ‘odiat’, és una miqueta ’cabronet’, però en el fons, tots busquem la seva opinió i/o comentari, de vegades amb morbositat per les dues parts
Però muntat en la seva bicicleta és un encant de noi, sempre i quant no posis en dubte els quilòmetres que fa des de Roses a Santa Margarida. Fa molt esport
Segurament encara s'acorda que per l'any 80, quan ens varem conèixer, a l'època daurada de la seva discoteca Chic, i quan a porta tancada, amb el seu mal castellà, i pitjor català amb un accent alemany que tombava per terra, però amb orgull de ser alemany, li deia a un conegut pintor de la comarca (que pintaba una gran tela amb un cel blau, i un món que esclatava dins del Club VIP) i el Tomi’s va posar la seva nota crítica i d'humor, tot dient: “Això si és art, amb ‘rodillo’…...ja que el mateix pintor, tenia de pintar metres de tela i que millor fer-ho amb un bon ‘rodillo’ i pintura acrílica.
En sabia el Tomi’s d'art o ens tocava els pebrots? mai ho sabré, però cony, com ens feia riure el fotut alemany-català dels pebrots !!
Jo entrava en la Discoteca com ‘pedrito‘ per casa seva amb la meva càmara fotogràfica al coll i sempre em convidaven al meu suc de pinya preferit.
Veia al Tomi’s, però ell sempre anava a la seva, les seves amigues, els seus amiguets i les seves ‘fiestorras’, fossin d'escuma o de ‘mises’ o d'actrius famoses. Però mai ningú va sortir electrocutat del Chic. Quina sort!
La meva amiga i mitja núvia Pepita, em deia, vaig al Chic i jo si podia, anava darrere amb ella.
Van passar els anys i van seguir les festes... La Discoteca, va canviar d'amo i jo vaig marxar a Barcelona i després de rebot em vaig instal.lar a Vilajuïga i en exposicions de Carles Bross, Pere Bellés i Enric Bug, em retrobo amb l'amic més‘torracollons’ que mai havia tingut ja en l'època més bohèmia de la meva Roses, la del també bohemi i escultor Luis Plou, en Jordi Rexach, en Josep María Compte i altres artistes, la majoria de despareguda (Platja dels artistes, ‘Il.lusions Hermètiques’) a Roses a l'Estiu del 1992
Tinc de confessar que mai vaig exposar una foto o quadre al Chic, tampoc mai l'hi vaig proposar, però si ho vaig fer en la competència ‘Passarel.la Beach’ de Empuriabrava de l'amic Rafael, perquè encara que jo a vegades, encara que no ho sembli, també sóc una mica ‘cabronet’, més o menys com el Tomi’s
Ell, és un dels pocs amics, sinó l'únic de fa 35 anys, que em diu Quimet i jo a ell li dic Tomi’s Xatu! (solament en la intimitat)
No és un pacte, ens surt així.
Tomi´s, és la persona que de vegades més he admirat en el nostre món de la comunicació oral i escrita, jo a ell el considero periodista i bo i ell a mi també (gràcies maco) quan escriu o escrivim un article genial o no tan genials.
Però alhora, és al que més he ‘odiat’, quan ha volgut convertir els seus programes de la gran Empordà RisesTV en una espècia de porqueria de ‘Salvame de Luxe’, per anar defensant a vegades l'indefensable o el que jo creia que era senzillament tocar els nassos i tot per l'audiència.
Tinc de reconèixer, que al principi creia que els seus programes televisius eren sols per tocar els collons i amb una mica de càrrega de mala llet, però em vaig adonar que en Tomi’s és un nen, que no en algunes coses no ha volgut creixer, igual ha crescut a l'ample (‘toma del fraco!, que igual es cabreja) i que tants dies puja a dalt de la seva bicicleta amb el seu estimat ‘Jóse‘, per posar-se en forma i recordar que cal fer cames, el cor fort, salut i que tenim de ser sempre nens. Amb bici o sense.
En Tomi’s és un home que entre tots tenim d'admirar-ho, sofrir-ho, suportar-ho i acceptar-ho com es i si és necessari riure-li de vegades les seves bones gràcies (no totes ho son), ja que les seves ‘idees pelegrines ‘ algunes són molt bones, per allò que estem al país dels surrealistes
Tomi’s, però solament a tu se t'ocorre voler fer una discoteca dins del Castell de la Trinitat a Roses!! És que ets la llet!! Òstia! ...Encara com no vas pensar amb una altre cosa que molts també varem pensar shshshs
Està bé que defensis el Bulli a Montjoi, (no ho comparteixo i ho accepto)… però una discoteca al Castell? No seria millor un altre cosa amb mes sabor a sexe?
No en téns gens de seriós (hihihi), ni dins de la Ciutadella (o igual si i aquests dos engendros arquitectònics, que van estar a les mans dels nostres benvolguts amics Carles i Magda, igual són una meravella de ciment i maons…… sense més cometaris
Sort tenim de llegir-te en els teus gairebé sempre punxants articles al Diari de Girona, i alhora sort tenim que l'alcaldessa i amiga Montse Mindan, ho té molt clar; et llegeix, ‘enxampa’ les teves idees, la dóna per bones o no (gran ideòleg), però per sort, per a la població del nostre benvolgut Roses, gairebé sempre ni et fot ni ‘punyeteru’ cas.
Òstia nen, quina sort !
Saps amic? Et desitjo i et desitjem la millor recuperació possible i que poguem riure per molt anys i ‘barallar-nos’ tantes vegades com vulguem, perquè el que no saben els nostres amics del Facebook, és que l'amic Thomas Spieker i jo, ens hem tret d'amics i bloquejat unes quantes vegades…esperant i sabent sempre que sempre seria l'última i que entre ell jo sempre hi ha hagut aquesta relació de ‘amor-odi’, que s'acaba amb una trucada de telèfon o un correu dient: “Quimet,no et cabregis home, que no anava de debò” o el Tomi’s, em perdones?, es que no vaig amb mala llet, tiuuuu?
Ara, vell amic, t'ho dic jo: “Thomas, no et cabregis amb ningú, la vida és això. La vida es pau. La vida està per ser ‘viscuda’, la resta són petits accessoris i sempre som i serem amateurs de tot, amb unes petites bromes que ens posen sempre a prova. Ara es una proba, perque et cuidis molt més
I com diu el meu amic Déu, que cada dia m'envia el mateix missatge i que avui el remeto per tu, “Niño, sino sabes aceptar una broma de amic, te jodes”
Una abraçada i espero veure't en a la propera exposició o en ‘El Thomas o ho deixes’, mes o menys com les llenties que serveixen al canal ‘Empordà ‘Rises’ TV’
Cuida't Molt Xatu!
El Quimet
Pujat pel Quim Pedret i Rovira
el 25 d'octubre 2014
"Barallar-se amb en Thomas té el seu encant, es fa voler, és volgut i ‘odiat’, és una miqueta ’cabronet’, però en el fons, tots busquem la seva opinió i/o comentari, de vegades amb morbositat per les dues parts
Però muntat en la seva bicicleta és un encant de noi, sempre i quant no posis en dubte els quilòmetres que fa des de Roses a Santa Margarida. Fa molt esport
Segurament encara s'acorda que per l'any 80, quan ens varem conèixer, a l'època daurada de la seva discoteca Chic, i quan a porta tancada, amb el seu mal castellà, i pitjor català amb un accent alemany que tombava per terra, però amb orgull de ser alemany, li deia a un conegut pintor de la comarca (que pintaba una gran tela amb un cel blau, i un món que esclatava dins del Club VIP) i el Tomi’s va posar la seva nota crítica i d'humor, tot dient: “Això si és art, amb ‘rodillo’…...ja que el mateix pintor, tenia de pintar metres de tela i que millor fer-ho amb un bon ‘rodillo’ i pintura acrílica.
En sabia el Tomi’s d'art o ens tocava els pebrots? mai ho sabré, però cony, com ens feia riure el fotut alemany-català dels pebrots !!
Jo entrava en la Discoteca com ‘pedrito‘ per casa seva amb la meva càmara fotogràfica al coll i sempre em convidaven al meu suc de pinya preferit.
Veia al Tomi’s, però ell sempre anava a la seva, les seves amigues, els seus amiguets i les seves ‘fiestorras’, fossin d'escuma o de ‘mises’ o d'actrius famoses. Però mai ningú va sortir electrocutat del Chic. Quina sort!
La meva amiga i mitja núvia Pepita, em deia, vaig al Chic i jo si podia, anava darrere amb ella.
Van passar els anys i van seguir les festes... La Discoteca, va canviar d'amo i jo vaig marxar a Barcelona i després de rebot em vaig instal.lar a Vilajuïga i en exposicions de Carles Bross, Pere Bellés i Enric Bug, em retrobo amb l'amic més‘torracollons’ que mai havia tingut ja en l'època més bohèmia de la meva Roses, la del també bohemi i escultor Luis Plou, en Jordi Rexach, en Josep María Compte i altres artistes, la majoria de despareguda (Platja dels artistes, ‘Il.lusions Hermètiques’) a Roses a l'Estiu del 1992
Tinc de confessar que mai vaig exposar una foto o quadre al Chic, tampoc mai l'hi vaig proposar, però si ho vaig fer en la competència ‘Passarel.la Beach’ de Empuriabrava de l'amic Rafael, perquè encara que jo a vegades, encara que no ho sembli, també sóc una mica ‘cabronet’, més o menys com el Tomi’s
Ell, és un dels pocs amics, sinó l'únic de fa 35 anys, que em diu Quimet i jo a ell li dic Tomi’s Xatu! (solament en la intimitat)
No és un pacte, ens surt així.
Tomi´s, és la persona que de vegades més he admirat en el nostre món de la comunicació oral i escrita, jo a ell el considero periodista i bo i ell a mi també (gràcies maco) quan escriu o escrivim un article genial o no tan genials.
Però alhora, és al que més he ‘odiat’, quan ha volgut convertir els seus programes de la gran Empordà RisesTV en una espècia de porqueria de ‘Salvame de Luxe’, per anar defensant a vegades l'indefensable o el que jo creia que era senzillament tocar els nassos i tot per l'audiència.
Tinc de reconèixer, que al principi creia que els seus programes televisius eren sols per tocar els collons i amb una mica de càrrega de mala llet, però em vaig adonar que en Tomi’s és un nen, que no en algunes coses no ha volgut creixer, igual ha crescut a l'ample (‘toma del fraco!, que igual es cabreja) i que tants dies puja a dalt de la seva bicicleta amb el seu estimat ‘Jóse‘, per posar-se en forma i recordar que cal fer cames, el cor fort, salut i que tenim de ser sempre nens. Amb bici o sense.
En Tomi’s és un home que entre tots tenim d'admirar-ho, sofrir-ho, suportar-ho i acceptar-ho com es i si és necessari riure-li de vegades les seves bones gràcies (no totes ho son), ja que les seves ‘idees pelegrines ‘ algunes són molt bones, per allò que estem al país dels surrealistes
Tomi’s, però solament a tu se t'ocorre voler fer una discoteca dins del Castell de la Trinitat a Roses!! És que ets la llet!! Òstia! ...Encara com no vas pensar amb una altre cosa que molts també varem pensar shshshs
Està bé que defensis el Bulli a Montjoi, (no ho comparteixo i ho accepto)… però una discoteca al Castell? No seria millor un altre cosa amb mes sabor a sexe?
No en téns gens de seriós (hihihi), ni dins de la Ciutadella (o igual si i aquests dos engendros arquitectònics, que van estar a les mans dels nostres benvolguts amics Carles i Magda, igual són una meravella de ciment i maons…… sense més cometaris
Sort tenim de llegir-te en els teus gairebé sempre punxants articles al Diari de Girona, i alhora sort tenim que l'alcaldessa i amiga Montse Mindan, ho té molt clar; et llegeix, ‘enxampa’ les teves idees, la dóna per bones o no (gran ideòleg), però per sort, per a la població del nostre benvolgut Roses, gairebé sempre ni et fot ni ‘punyeteru’ cas.
Òstia nen, quina sort !
Saps amic? Et desitjo i et desitjem la millor recuperació possible i que poguem riure per molt anys i ‘barallar-nos’ tantes vegades com vulguem, perquè el que no saben els nostres amics del Facebook, és que l'amic Thomas Spieker i jo, ens hem tret d'amics i bloquejat unes quantes vegades…esperant i sabent sempre que sempre seria l'última i que entre ell jo sempre hi ha hagut aquesta relació de ‘amor-odi’, que s'acaba amb una trucada de telèfon o un correu dient: “Quimet,no et cabregis home, que no anava de debò” o el Tomi’s, em perdones?, es que no vaig amb mala llet, tiuuuu?
Ara, vell amic, t'ho dic jo: “Thomas, no et cabregis amb ningú, la vida és això. La vida es pau. La vida està per ser ‘viscuda’, la resta són petits accessoris i sempre som i serem amateurs de tot, amb unes petites bromes que ens posen sempre a prova. Ara es una proba, perque et cuidis molt més
I com diu el meu amic Déu, que cada dia m'envia el mateix missatge i que avui el remeto per tu, “Niño, sino sabes aceptar una broma de amic, te jodes”
Una abraçada i espero veure't en a la propera exposició o en ‘El Thomas o ho deixes’, mes o menys com les llenties que serveixen al canal ‘Empordà ‘Rises’ TV’
Cuida't Molt Xatu!
El Quimet
Pujat pel Quim Pedret i Rovira
el 25 d'octubre 2014
Comentarios
Publicar un comentario