Salutacions veí Oriol Junqueras, by Quim Pedret

Pel meu respectat veí l'Oriol Junqueras

La teva actitud emocional de plor, podria ser una inseguretat, que gairebé sempre va de la mà amb una baixa autoestima.
La docència és dura, ser alcalde també és molt dur, però ser un home d'estat és duríssim i com diu un bon amic s'han de tragar molts gripaus i molts mocs i la soledat d'un despatx
...

Fes-me cas i deixa anar davant als millors, ells ho han demostrat, tu encara no.
Ells han estat coherents durant anys (amb més o menys encert) i el poble (ara com ara) els ha escollit.
El poble fa uns anys, va escollir el seu president Artur Mas i és així....

Respectem la voluntat del poble...i després? Ja veurem...

Aquest escrit no té cap intenció d'ofendre el teu sentiment de plor o alegria, ni de bon tros.

Jo també ploro i ho faig molt sovint, però els meus motius de plor no són la frustració de no arribar......

"Jo ploro perquè veig els meus fills, la meva família i als meus amics feliços d'haver pogut arribar a fer el que més volien a la vida. Si?

No sé si m'entens? No sé si m'explico?
Crec que si
Salutacions veí Oriol, alcalde Sant Vicenç dels Horts (poble, com Torrelles de Llobregat i Cervelló de molt bones cireres........ però no les remenant més, que acabarem marejats)


El Quim Pedret, fill del vidre a Cervelló