L'Atelier amb Rusó Sala, by Revista digital ApArtament
L'Atelier: Rusó Sala
- Detalls
- Escrit per Manel Bielsa
Atelier- (Fr.) subs. mas: lieu où s’exécutent des travaux manuels, où se pratiquent des activités manuelles d’art ou de loisirs.
En català es tradueix com a taller, estudi, centre de creació, etc. Les entrevistes de Manel Bielsa volen ser això, una visita al lloc on el creador fa la seva obra. Una visita gens intrusiva, possibilitant de captar l’essència del treball creatiu.
Manel Bielsa - Explica’ns com i en què t’inspires?
Rusó Sala -Riu, això t’ho hauràs d'inventar tu!!!
M.B. T’enviaré un qüestionari ...
M.B.- Que estàs preparant ara?
Tarareja una melodia, agafa la seva guitarra i fa sonar la música i em respon.
Rusó Sala - M'estic preparant per la participació a la fira de música mediterrània de Manresa, la fira d'arrel. Ser un bon lloc per a mostrar el que faig i a més tindré la sort de comptar amb l'acompanyament del trio d'en Kekko Fornarelli, els que van gravar amb mi MAR ENDINS. Per altra banda, el duet amb la Caterinangela Fadda va evolucionant, aquesta dona toca la guitarra com els àngels! i m'agrada molt com sonem plegades…a veure quan la torno a portar a Girona! segueixo col.laborant amb la Rosa Zaragoza, amb la que farem un concert als Jardins de la Mercè el 15 de Desembre, i estem preparant un projecte amb els Sakapatú, un grup de llatinoamericans residents a Barcelona, que barregen la música andina i la afro-peruana, imagina't quin viatge!
M.B.- Com és que ara vas sense ulleres? M’agradava més la teva imatge amb elles
Rusó Sala - T’agrada més la cara amb ulleres? (riu) millor que mes les posi!. Tinc poca graduació i estava una mica farta d’ulleres, potser hauria de què canviar el model? I la música va agafant protagonismes i emplena la conversa, escolto i gaudeixo.Va caient la tarda, un gat miola i els ocells van arribat als arbres del pati i acompanyen la seva música, s’atura, busca altres notes i continua. Estarà component una nova cançó?
M.B. Els discos com funcionen?
Rusó Sala - Els discos, sonen bé!! de moment no n'ha sortit cap vago…jijiji Es poden trobar a diversos establiments i a poc a poc imagino que van traient el nas i saludant als que passen pel davant seu…no sé com se les deuen empescar perquè els comprin, prefereixo no pensar-hi…jijij Hem fet campanya per a difondre'l i va sonant a algunes ràdios…i ja està bé, a poc a poc, pas a pas, piano piano…farà el seu camí.
M.B. Com va ser el d'anar a Itàlia?
Rusó Sala - Perquè quan vaig fer el primer disc fa quatre anys, al 2009, presentant-t'ho a Girona i a Roses, vaig formar un grupet per fer els concerts i en Roberto Massafra, el bateria, em va recomanar a uns amics seus que movien concerts per Itàlia. Es tractava d'una associació dita Yuppido, que promou l’entrada i sortida d’artistes a la Puglia, i aquesta gent portava també a en Kekko. Em van muntar una gira de quinze 'bolos' a Itàlia, allà vaig conèixer en Kekko i es va començar a gestar MAR ENDINS... Jo em poso les mans al cap, estic aquí per un seguit de casualitats ... Ara si!, arranca una cançó, en castellà ... Quin gust ... I per mi sol!!!, la llum perd força, i els colors terres de les parets del Mas van agafant força.
M.B.- L’hi comento el preciós que és veure com canta, quan la vaig conèixer a El Cercle, no podia parar de fer fotos. És la seva harmonia de moviments, segurament pels seus inicis del ballet i de la dansa, la veu, la música, l’entorn... L'hi comento que tot plegat és com un onatge, com molt mediterrani, em vénen ganes de bressolar-me com si estàs en una barqueta en una cala tranquil.la, és una música que acarona.
M.B.- Has tinguts professors o gent que t’ensenyi a cantar?
Rusó Sala - He tingut de to : La meva primera professora, l'Àngels Ortiz, viu a Roses i s'ha convertit en una molt bona amiga, rockera i blusera. El primer dia de classe em va dir: "Rusó, tingues en compte que quan pugis a un escenari….blablabla" i jo que li responc: " PERDONA, jo a un escenari?? Que jo pujaré a un escenari? jo vinc aquí a treure la veu. Deixat estar!" Això amb 22 anys. Al cap d uns mesos va muntar un duo i em vaig estrenar. Després vaig estar a Hongria amb una cantant clàssica d’òpera lírica, em va intentar ensenyar cant líric. Alguna cosa vaig aprendre però allà em vaig adonar de la complexitat de l'aparell fonador, la Veu!
M.B. No es que sigui cap gran estes en música, però tens una veu com... clàssica no?
Rusó Sala - Quan vaig tornar d'Hongria, faig anar a petar al Taller de Músics on em va donar classes un parell d’anys un cantant de tangos, en Rodrigo Flores. Més tard la cubana Odette Telleria, i després vaig començar amb la música renaixentista, on vaig treballar novament el líric però res a veure amb el Bell-canto, sinó un cant lligat, suau…bé, tot plegat molt complicat, a l'estil Monteverdià. També vaig estar a un cor de cambra renaixentista, quina meravella!!!!!!! En total, he estat uns 9 anys rebent classes de cant, aprenent molt. Ara, però, estic més encarada a la guitarra, perquè no es quedi a mig camí.M.B. Si, perquè tens un estic molt propi, sento cançons teves i ets molt reconeixies.
Rusó Sala - Sempre he tirat molt per les músiques del món, m'encanta descobrir com parlen les tradicions a través de la música, hi ha quelcom en el so d'arrel que em posa els pèls de punta. I imagino que això em connecta amb les meves pròpies arrels i per això el que faig sona a Rusó. Escoltar i estudiar dóna obertura de mires…la musicalitat, l'oïda es poden treballar, però hi ha alguna cosa innata, penso jo…i tots la portem dins, amb uns potencials o amb uns altres…tan sols cal trobar-la!
M.B. Tenir aquest bagatge d’aprenentatge, crec que és molt important i es nota amb alguns artistes, "sortits" d’un dia per l’altre, no només en el món de la música, també passa amb la pintura, l’escultura, la tècnica no importa, l’important diuen que és tenir una bona idea.
Rusó Sala - Cert, cadascú va fent el seu camí a través de l'escolta i l’experimentació en la música. Per tant, com hi ha mil camins possibles, hi ha mil gustos possibles…jo, "pa' lo bueno y pa' lo malo", sóc força exigent i no estic gaire il.lusionada amb el mainstream. Potser em perdo meravelles, però és superior a mi!!!
M.B. Sí, també ho he parlat amb altres músics de la merda que són algunes coses que es fan R.S.- La merda és que siguin tan escoltades, no? hi ha poca exigència perquè hi ha poca educació artística en general…escoltem allò que som, o som allò que escoltem? Jo crec que és una projecció, com un mirall… i tots formem part de la "colmena", estem dins l'engranatge. La música que s'escolta és reflex de la societat que la genera.
M.B.- Si, ara tot te que ser immediat, l'aprenentatge és una "pèrdua de temps" Inclús com es viatja ara, la gent prepara meticulosament el viatge, concerta hotels, busca ofertes, mira el que por fer i torna dient on ha estat, no es deixa "guiar" pel viatge en si, va a consumir i no vol sorpreses, si el millor d’un viatge, és el fet de viatjat, el "intínere", la gent ni tan sols mira el paisatge, la mainada juga amb les màquines o mira una peli, jo recordo com m’agradava veure i descobrir els paisatges, de fet, ara ja ni tan sols els hi preocupa si ja arribem o no, quan pares el cotxe obaixes del tren o l’avió, ells continuen mirant la "pantalleta".
Rusó Sala - Has anat darrerament amb Ryanair? això sí que mola…jijijiji La música ens continua acompanyant, els ocells es van silenciant i sonen les campanes donant les 9 de la nit, portem quatre hores de converses, fotos i música i ... Sona un clàxon al carrer, la seva amiga la ve a recollir per anar a sopar.
Aquesta és la Rusó en una conversa entre amics.
Gràcies, per una tarda preciosa.
Si voleu saber-ne mes de la Rusó Sala, ho podeu fer a la seva web : www.rusosala.com
Pujat per Ona Radio Quim Pedret
En català es tradueix com a taller, estudi, centre de creació, etc. Les entrevistes de Manel Bielsa volen ser això, una visita al lloc on el creador fa la seva obra. Una visita gens intrusiva, possibilitant de captar l’essència del treball creatiu.
Manel Bielsa - Explica’ns com i en què t’inspires?
Rusó Sala -Riu, això t’ho hauràs d'inventar tu!!!
M.B. T’enviaré un qüestionari ...
M.B.- Que estàs preparant ara?
Tarareja una melodia, agafa la seva guitarra i fa sonar la música i em respon.
Rusó Sala - M'estic preparant per la participació a la fira de música mediterrània de Manresa, la fira d'arrel. Ser un bon lloc per a mostrar el que faig i a més tindré la sort de comptar amb l'acompanyament del trio d'en Kekko Fornarelli, els que van gravar amb mi MAR ENDINS. Per altra banda, el duet amb la Caterinangela Fadda va evolucionant, aquesta dona toca la guitarra com els àngels! i m'agrada molt com sonem plegades…a veure quan la torno a portar a Girona! segueixo col.laborant amb la Rosa Zaragoza, amb la que farem un concert als Jardins de la Mercè el 15 de Desembre, i estem preparant un projecte amb els Sakapatú, un grup de llatinoamericans residents a Barcelona, que barregen la música andina i la afro-peruana, imagina't quin viatge!
M.B.- Com és que ara vas sense ulleres? M’agradava més la teva imatge amb elles
Rusó Sala - T’agrada més la cara amb ulleres? (riu) millor que mes les posi!. Tinc poca graduació i estava una mica farta d’ulleres, potser hauria de què canviar el model? I la música va agafant protagonismes i emplena la conversa, escolto i gaudeixo.Va caient la tarda, un gat miola i els ocells van arribat als arbres del pati i acompanyen la seva música, s’atura, busca altres notes i continua. Estarà component una nova cançó?
M.B. Els discos com funcionen?
Rusó Sala - Els discos, sonen bé!! de moment no n'ha sortit cap vago…jijiji Es poden trobar a diversos establiments i a poc a poc imagino que van traient el nas i saludant als que passen pel davant seu…no sé com se les deuen empescar perquè els comprin, prefereixo no pensar-hi…jijij Hem fet campanya per a difondre'l i va sonant a algunes ràdios…i ja està bé, a poc a poc, pas a pas, piano piano…farà el seu camí.
M.B. Com va ser el d'anar a Itàlia?
Rusó Sala - Perquè quan vaig fer el primer disc fa quatre anys, al 2009, presentant-t'ho a Girona i a Roses, vaig formar un grupet per fer els concerts i en Roberto Massafra, el bateria, em va recomanar a uns amics seus que movien concerts per Itàlia. Es tractava d'una associació dita Yuppido, que promou l’entrada i sortida d’artistes a la Puglia, i aquesta gent portava també a en Kekko. Em van muntar una gira de quinze 'bolos' a Itàlia, allà vaig conèixer en Kekko i es va començar a gestar MAR ENDINS... Jo em poso les mans al cap, estic aquí per un seguit de casualitats ... Ara si!, arranca una cançó, en castellà ... Quin gust ... I per mi sol!!!, la llum perd força, i els colors terres de les parets del Mas van agafant força.
M.B.- L’hi comento el preciós que és veure com canta, quan la vaig conèixer a El Cercle, no podia parar de fer fotos. És la seva harmonia de moviments, segurament pels seus inicis del ballet i de la dansa, la veu, la música, l’entorn... L'hi comento que tot plegat és com un onatge, com molt mediterrani, em vénen ganes de bressolar-me com si estàs en una barqueta en una cala tranquil.la, és una música que acarona.
M.B.- Has tinguts professors o gent que t’ensenyi a cantar?
Rusó Sala - He tingut de to : La meva primera professora, l'Àngels Ortiz, viu a Roses i s'ha convertit en una molt bona amiga, rockera i blusera. El primer dia de classe em va dir: "Rusó, tingues en compte que quan pugis a un escenari….blablabla" i jo que li responc: " PERDONA, jo a un escenari?? Que jo pujaré a un escenari? jo vinc aquí a treure la veu. Deixat estar!" Això amb 22 anys. Al cap d uns mesos va muntar un duo i em vaig estrenar. Després vaig estar a Hongria amb una cantant clàssica d’òpera lírica, em va intentar ensenyar cant líric. Alguna cosa vaig aprendre però allà em vaig adonar de la complexitat de l'aparell fonador, la Veu!M.B. No es que sigui cap gran estes en música, però tens una veu com... clàssica no?
Rusó Sala - Quan vaig tornar d'Hongria, faig anar a petar al Taller de Músics on em va donar classes un parell d’anys un cantant de tangos, en Rodrigo Flores. Més tard la cubana Odette Telleria, i després vaig començar amb la música renaixentista, on vaig treballar novament el líric però res a veure amb el Bell-canto, sinó un cant lligat, suau…bé, tot plegat molt complicat, a l'estil Monteverdià. També vaig estar a un cor de cambra renaixentista, quina meravella!!!!!!! En total, he estat uns 9 anys rebent classes de cant, aprenent molt. Ara, però, estic més encarada a la guitarra, perquè no es quedi a mig camí.M.B. Si, perquè tens un estic molt propi, sento cançons teves i ets molt reconeixies.
Rusó Sala - Sempre he tirat molt per les músiques del món, m'encanta descobrir com parlen les tradicions a través de la música, hi ha quelcom en el so d'arrel que em posa els pèls de punta. I imagino que això em connecta amb les meves pròpies arrels i per això el que faig sona a Rusó. Escoltar i estudiar dóna obertura de mires…la musicalitat, l'oïda es poden treballar, però hi ha alguna cosa innata, penso jo…i tots la portem dins, amb uns potencials o amb uns altres…tan sols cal trobar-la!
M.B. Tenir aquest bagatge d’aprenentatge, crec que és molt important i es nota amb alguns artistes, "sortits" d’un dia per l’altre, no només en el món de la música, també passa amb la pintura, l’escultura, la tècnica no importa, l’important diuen que és tenir una bona idea.
Rusó Sala - Cert, cadascú va fent el seu camí a través de l'escolta i l’experimentació en la música. Per tant, com hi ha mil camins possibles, hi ha mil gustos possibles…jo, "pa' lo bueno y pa' lo malo", sóc força exigent i no estic gaire il.lusionada amb el mainstream. Potser em perdo meravelles, però és superior a mi!!!
M.B. Sí, també ho he parlat amb altres músics de la merda que són algunes coses que es fan R.S.- La merda és que siguin tan escoltades, no? hi ha poca exigència perquè hi ha poca educació artística en general…escoltem allò que som, o som allò que escoltem? Jo crec que és una projecció, com un mirall… i tots formem part de la "colmena", estem dins l'engranatge. La música que s'escolta és reflex de la societat que la genera.
M.B.- Si, ara tot te que ser immediat, l'aprenentatge és una "pèrdua de temps" Inclús com es viatja ara, la gent prepara meticulosament el viatge, concerta hotels, busca ofertes, mira el que por fer i torna dient on ha estat, no es deixa "guiar" pel viatge en si, va a consumir i no vol sorpreses, si el millor d’un viatge, és el fet de viatjat, el "intínere", la gent ni tan sols mira el paisatge, la mainada juga amb les màquines o mira una peli, jo recordo com m’agradava veure i descobrir els paisatges, de fet, ara ja ni tan sols els hi preocupa si ja arribem o no, quan pares el cotxe obaixes del tren o l’avió, ells continuen mirant la "pantalleta".
Rusó Sala - Has anat darrerament amb Ryanair? això sí que mola…jijijiji La música ens continua acompanyant, els ocells es van silenciant i sonen les campanes donant les 9 de la nit, portem quatre hores de converses, fotos i música i ... Sona un clàxon al carrer, la seva amiga la ve a recollir per anar a sopar.
Aquesta és la Rusó en una conversa entre amics.
Gràcies, per una tarda preciosa.
Si voleu saber-ne mes de la Rusó Sala, ho podeu fer a la seva web : www.rusosala.com
Pujat per Ona Radio Quim Pedret
Comentarios
Publicar un comentario