Les llums del Nadal, by Quim Pedret

'Les llums del Nadal'

Passen els dies i estem deixant ja les tradicions del pessebre, el cagatió, les nadales i els torrons, també deixem un xic enrere el frenesí dels regals i els problemes de circulació, els àpats res assenyats i la cantarella dels nens de la 'Loteria de Navidad'

Estem deixant enrere la contaminació publicitària, la del carrer, de la premsa i la TV; l’hàbit quasi lloable, però no sempre sincer, de desitjar-nos tota mena de ventures per l'any nou (que per fi està per arribar) també els sermons que ens han convidat a compartir els nostres béns amb els menys afortunats amb els versos que ens roben el cor del nostre poeta, Joan Salvat-Papasseit:

"Demà posats a la taula oblidarem els pobres
-i tan pobres que som-…."

Les estadístiques ens diuen que per aquestes dates els catalans ens gastem els diners que tenim i els que no tenim, que el cistell de la compra del mes de desembre és el més car de tot l’any, i que determinats sectors (llibreters, fabricants de joguines i de torrons) recuperen les pèrdues acumulades al llarg dels mesos anteriors
Però ningú diu quin és el muntant global de la despesa associada a tota la ‘moguda’ de Nadal, Cap d’any i Reis.
I, encara més concretament, m’agradaria saber quantes bombetes s’encenen aquestes festes per alegrar els carrers i durant quantes hores i quants dies.

Podríem fer així un càlcul global dels 'megawats' que representa aquesta despesa sumptuària. Però m’interessa més fer una altra reflexió, a propòsit d’aquesta il·luminació nadalenca
Ja endevineu on vull anar...
Mantenir enceses els millers de bombetes de les garlandes Nadalenques requereix, si fa o no fa, la mateixa energia que serviria per alimentar igual nombre d'éssers durant els dies de festes.
Dit d’una altra manera, no costa gaire imaginar que cada bombeta personifica un pobre de casa nostra, o un ciutadà centre-africà o llatinoamericà, que potser (vaja, segur) no té la possibilitat de fer anar la màquina corpòria amb l’energia i alegria que nosaltres la malbaratem…
Pensen-hi, amb això, mentre passegem per la ciutat aquests dies de festa i tradició, mentre les bombetes grogues, blaves i vermelles de carres i comerços ens van fent pampallugues.

Pensem, també, en els versos del poeta Joan Salvat-Papasseit:

“- Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar"

Joandomenech Ros (Lletres Catalanes)