Quo Vadis Catalunya?

Neutralitat i tolerància és la principal qualitat que ha de tenir un president de qualsevol parlament. Esperem que sigui així.
Solament a manera d’opinió personal un xic de broma, o no tant, en sentir el discurs del diputat de major edat, l’escriptor Julià de Jòdar, he pensat per mi: ‘Aquest senyor podria quedar-se ell com a President del Parlament’, m’ha semblat seriós per la sensatesa que comporta la seva edat i tarannar

En relació a Carme Forcadell, en el seu discurs crec que no calia donar per liquidat un Estat Autonòmic (que encara ho és) , ni menys llançar el ‘Visca la República’
El més normal, hagués estat un ‘Visca’ a la futura i per molts desitjada, República Independent de Catalunya.

Deixant de costat el seu càrrec, la seva suposada vàlua i la seva designació aprofito per felicitar.la També m’ha semblat un xic curiós que obtingués una majoria de vots per ser investida, que han sobrepassat els límits que s’havien comptat dies enrere (cinc suposats vots de ‘Sí que es pot’)
Això obre les portes que almenys dos dels ‘SI QUE ES POT’ puguin canviar el seu vot en el dia de l’investidura d’Artur Mas, com a president. Esperem!
Artur Mas, està legitimat democràticament, socialment i judicialment, per ser President de la Generalitat. Ni que tant que fos per uns mesos. 
Mas hauria ser el darrer president de la Generalitat i el primer president de la República Catalana. Si no a Catalunya, poden pintar ‘bastos’
A part d’anècdotes simpàtiques, com l’empat en la taula del parlament i alguns ‘Selfies’ un xic infantils i curiosos, crec que la legislatura més o menys llarga o curta, serà molt complicada i dura.
Com dèiem avui amb una amiga, les cares de ‘mala llet’ i les poques expressions de simpatía de la ‘bancada’ de la dreta, ens han recordat temps bastant llunyans, de molt mal record

I és per tot això hem vist la falta de cortesia i falta de respecte polític de diversos grups polítics a l’hemicicle, que no solament no han aplaudit (cosa normal) el nomenament de Carme Forcadell, sinó que a més ni s’han dignat a posar-se en peus, després que aquesta fos proclamada Presidenta de la Càmera.

Així mateix no vull entendre que aquests partits polítics, anomenats espanyolistes, que alhora presumeixin de ser tan catalans, es neguessin a cantar amb els altres diputats electes, l’himne que els representa i és oficial a Catalunya.

He d’entendre que tant el Partido Popular de Catalunya, com Ciudadan’s puguin criticar el fet que en alguns estadis de futbol es xiuli l’himne nacional espanyol i accepten menysprear ‘Els Segadors’, himne oficial de Catalunya? 
O potser avui han deixat de ser catalans?

Que déu ens agafi confessats. Comencem malament.

I ja sabeu el que diu la Llei de Murphy: ‘Quan alguna cosa comença malament, acaba pitjor’
Espero equivocar.me

PD. Per cert, avui l’amic Lluís Llach no portava la boina de llana (cosa rara)

Quim Pedret i Rovira

Visca Catalunya Sobirana