La Cultura i la Lliberat, by Quim Pedret

Això que em va passar és cultura, la resta són punyetes (ironia)
Un dia, no fa massa temps em vaig trobar a una persona que algunes vegades l'he trobat xiulant. Una persona 'seriosa educada i amb carrera' (no és cap mena de conya). És tan cert com em dic Quim.
Diguéssim que vaig 'topar' amb una persona tolerant i culta a la intimitat, suposo.
Li vaig preguntar si coneixia una cançó de Joan Manuel Serrat ('Helena') que a mi m'agrada molt,
Ella em va mirar amb una 'mena' de cara de fàstic i em va respondre: 'No la conec, ja que d'ençà que Serrat va començar a cantar en castellà, vaig deixar d'escoltar-lo'. Es va quedar a gust.
Seguin els seus consells i pensant que era una nova moda, vaig agafar tota la discografia de Milanés, Rollings, Brel, Silvio, Springsteen, Dylan, Brassens, Piaff, Azvnavour, U2, etc, etc (es a dir quasi tots els meus CD'S) i els vaig començar a llençar a l'abocador Comarcal de Pedret i Marzà.
Només em vaig quedar amb el disc que en Serrat va musicar del gran poeta Miguel Hernández i la seva cançó 'PARA LA LIBERTAT'
Recordo que amb una grip de 16 anys, la meva mare em va regalar el disc (portada d'un color molt negre). No sabia molt bé de què anava tot allò. Però recordo molt bé que en escoltar la cançó 'Elegia' per segona vegada (història d'un amic que el va 'deixar') vaig plorar.
Ara també ploro, però és per la incultura i la intolerància

Visca Catalunya, els homes i els pobles LLIURES

Para la libertad y por ella, Miguel..
YOUTUBE.COM

Comentarios

Entradas populares