Ella y El de Gabriel Rufián, by Quim Pedret
'Ellla i Ell' de Gabriel Rufián Romero
"El es mi padre y me enseño a no caer, ella és mi madre y me enseñó a luchar"
Ella i ells i tants com ells mereixen guanyar aquest 27-S. I per ells i tants com ells, ho farem
Ella riu a cada xerrada i els seus ulls brillen més blaus encara.
Ell explica com feia morter i posava rajoles tortes fins al capvespre.
Ella carrega un tendal cada dissabte i parla de Catalunya.
Ell s’emociona recordant el seu pare davant de desenes de persones.
Ella parla amb molta pena d’aquell tren que la va portar a aquesta terra.
Ell recorda aquell partit que va guanyar amb tanta esperança i va traïr a tanta gent.
Ella llegeix poesies llibertàries escrites a la seva habitació fa 30 anys.
Ell recorda les oliveres i les cigales de la seva infantesa i parla d’independè.
Ella pregunta de tant en tant si algú no l’entén.
Ell, que havia estat metge, sempre és a primera fila prenent notes.
Ella, que havia sigut molt bonica i encara ho és, somriu i mira als costats.
Ell explica com feia morter i posava rajoles tortes fins al capvespre.
Ella carrega un tendal cada dissabte i parla de Catalunya.
Ell s’emociona recordant el seu pare davant de desenes de persones.
Ella parla amb molta pena d’aquell tren que la va portar a aquesta terra.
Ell recorda aquell partit que va guanyar amb tanta esperança i va traïr a tanta gent.
Ella llegeix poesies llibertàries escrites a la seva habitació fa 30 anys.
Ell recorda les oliveres i les cigales de la seva infantesa i parla d’independè.
Ella pregunta de tant en tant si algú no l’entén.
Ell, que havia estat metge, sempre és a primera fila prenent notes.
Ella, que havia sigut molt bonica i encara ho és, somriu i mira als costats.
Ell es planta davant auditoris sencers amb les mans a les butxaques.
Ella espera al final i abraça a tothom. Ell recorda la gana i la misèria i plora a cada acte.
Ella fa tríptics a casa seva i els reparteix per les bústies.
Ell porta a la cartera una cartilla de racionament tacada i arrugada.
Ella recita frases en francès apreses durant l’exili.
Ell recorda com el seu pare li havia demanat aconseguir-ho d’una vegada per sempre.
Ella ha participat a les últimes 25 diades i vol que aquesta sigui l’última.
Ell no falta a cap acte i desde la última fila porta el compte del temps.
Ella hi porta als seus fills i ells acabaven pintant sols i casetes amb jardí als tríptics.
Ell tremola cada vegada que diu Catalunya.
Ella sempre porta menjar i es fa fotos amb tothom.
Ell recorda el seu veí Antonio, republicà que va acabar de maqui a Setcases.
Ella no volia morir-se sense veure-ho. I es va fa poc morir. I ho farem per ella.
Ell encara aixeca el puny a cada cop de falç.
Ella infla globus i fa crispetes cada diumenge per donar-ne a tothom.
Ell parla del Che, d’Allende i d’Estellés.
Ella no parla mai però sempre hi és.
Ell acompanya al seu fill i li explica històries de com a tants ja ho van intentar tantes vegades.
Ella va sortir d’un partit per tornar a estar amb la gent al carrer.
Ell va enviar a l’infern a un gánster i es va quedar curt.
Ella convida a tothom a tornar.
Ell escriu les cançons més boniques del món i ara fa política.
Ella va dir que sí quan el cor li deia que no, per guanyar un país.
Ell va posar una urna de cartró quan podia no fer-ho.
Ella va parlar i donar les gràcies a centenars de milers durant 4 anys seguits.
Ell va fer creure a un poble sencer que ho podia aconseguir.
Ella és la meva mare i em va ensenyar a lluitar.
Ell és el meu pare i em va ensenyar a no caure.
Ella espera al final i abraça a tothom. Ell recorda la gana i la misèria i plora a cada acte.
Ella fa tríptics a casa seva i els reparteix per les bústies.
Ell porta a la cartera una cartilla de racionament tacada i arrugada.
Ella recita frases en francès apreses durant l’exili.
Ell recorda com el seu pare li havia demanat aconseguir-ho d’una vegada per sempre.
Ella ha participat a les últimes 25 diades i vol que aquesta sigui l’última.
Ell no falta a cap acte i desde la última fila porta el compte del temps.
Ella hi porta als seus fills i ells acabaven pintant sols i casetes amb jardí als tríptics.
Ell tremola cada vegada que diu Catalunya.
Ella sempre porta menjar i es fa fotos amb tothom.
Ell recorda el seu veí Antonio, republicà que va acabar de maqui a Setcases.
Ella no volia morir-se sense veure-ho. I es va fa poc morir. I ho farem per ella.
Ell encara aixeca el puny a cada cop de falç.
Ella infla globus i fa crispetes cada diumenge per donar-ne a tothom.
Ell parla del Che, d’Allende i d’Estellés.
Ella no parla mai però sempre hi és.
Ell acompanya al seu fill i li explica històries de com a tants ja ho van intentar tantes vegades.
Ella va sortir d’un partit per tornar a estar amb la gent al carrer.
Ell va enviar a l’infern a un gánster i es va quedar curt.
Ella convida a tothom a tornar.
Ell escriu les cançons més boniques del món i ara fa política.
Ella va dir que sí quan el cor li deia que no, per guanyar un país.
Ell va posar una urna de cartró quan podia no fer-ho.
Ella va parlar i donar les gràcies a centenars de milers durant 4 anys seguits.
Ell va fer creure a un poble sencer que ho podia aconseguir.
Ella és la meva mare i em va ensenyar a lluitar.
Ell és el meu pare i em va ensenyar a no caure.
I ells i tants com ells mereixen guanyar aquest 27-S.
I per ells i tants com ells, ho farem.
I per ells i tants com ells, ho farem.
Gabriel Rufián Romero
Felicitats, em vares emocionar i em va caure una llàgrima
Quim Pedret i Rovira
Comentarios
Publicar un comentario