Pablo Iglesias de Gabriel Rufián, by Quim Pedret

Avui l'amic Gabriel Rufián Romero m'ha sorpres gratament 

Moltes gràcies pel teu article al www.mati.cat

Carta al Sr. Pablo Iglesias

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar un país i no a un polític o a un partit.

Sr. Iglesias, aquí podem proclamar ja una república amb un PPSOE intranscendent i no intentar-ho més amb un PPSOE hegemònic.

Sr. Iglesias, aquí podem transcendir els nostres cognoms, orígens i identitats en un procés d'autodeterminació, i no dividir-nos més en cognoms, orígens i identitats.

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar-ho tot perdent una mica, units, i no guanyar només una mica, separats.

Sr. Iglesias, aquí podem presentar unes llistes de país polítiques i no unes llistes polítiques a un país.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més, ser millors i arribar més lluny, i no ser menys, ser els de sempre i arribar on sempre.

Sr. Iglesias, aquí podem fer enfadar realment a Rajoy, Aznar, González, la monarquia, l'Ibex-35, LaRazón, el ABC... i demostrar la decència i capacitat de canvi d'aquest procés, i no fer que els enfadem i canviem per finalment no enfadar a ningú ni canviar gens.

Sr. Iglesias, aquí podem sortir al carrer per milions durant anys i agafar-li la mà al del costat sense importar a qui vota, i deixar de llençar-nos la ideologia al cap.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més revolucionaris que ningú i que mai amb un tríptic i una paradeta independentista, i no en 300 minting i en 300 platós de televisió

Sr. Iglesias, aquí podem trencar amb un 'statu quo' enormement injust amb un encara més enorme pragmatisme i generositat, i no perpetuar-ho amb sectarisme i tacticisme.

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de tenir a una família que pel seu cognom rep 8.000.000€ públics l'any, i deixar de lloar la seva “simpatia i gestos” per mantenir-los.

Sr. Iglesias, aquí podem ser nosaltres el poder constituent d'una vegada per sempre i el govern el poder constituït, i no a l'inrevés.

Sr. Iglesias, aquí podem dir-li gàngster a un gàngster i quedar-nos curts, i no regalar-li sèries de televisió a un rei.

Sr. Iglesias, aquí podem fer manifestacions per reconèixer-nos entre nosaltres mirant cap als costats, i no fer-les per reconèixer a un líder mirant cap a un faristol.

Sr. Iglesias, aquí podem fer revolucions de debò amb urnes de cartró i xiulets de joguina, i no amb hores de televisió i promeses ja escoltades.

Sr. Iglesias, aquí podem heretar les lluites i la memòria d'una derrota que fa molt que espera ser redimida, i no deixar-ho per a “un parell de generacions més”.

Sr. Iglesias, aquí podem ser el canvi, la regeneració i la revolució de debò i no emmudir quan arriba

Sr. Iglesias, aquí podem parlar l'idioma que vulguem i venir d'on vinguem i voler que aquest poble sigui el que ja és, i no esperar a que algú des d'un regne ens ho digui

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de votar allò que ja van votar els nostres pares i avis amb enorme esperança i va acabar traint-los.

Sr. Iglesias, aquí podem perquè ja vam poder.

I vostè no, Sr. Iglesias. En realitat no pot. I ho sap.

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”. I li agrairíem menys lliçons a partir d´ara.

Salut. I Visca Catalunya Justa i Lliure.