Lluis Llach, Verges 2007, by Quim Pedret

Penso que els aspirants a ciutadans en el nostre país no tenim més remei que sempre d’anar amb l’arc tens.

Hi ha països que han guanyat la seva identitat a través de guerres i batalles. Nosaltres no som d’aquests, les he perdudes quasi totes, més ben dit, les importants totes… i ben mirat, ben mirat, potser sigui millor així.

! El nostre dret d’existir que no vingui de la capacitat de domini o d’aniquilació d’altres pobles!

A vegades un país, una nació es fa sota la coacció d’una ètnia… tampoc, tampoc!

Nosaltres som gent de pas i potser, potser millor així, segurament molt millor així, per què?, perquè al final resulta que només som perquè volem ser, nosaltres som perquè volem ser, i això jo crec que honora un poble.

La veritat és que això que considero que és un gran privilegi, al mateix temps vol dir que els ciutadans hem d’exercir contínuament la nostra voluntat de ser, perquè el món no està gens preparar perquè gen com nosaltres existim. Així que vull desitjar-vos sempre la capacitat de tensar l’arc, per subsistir.

Lluís Llach 2007