El Buli Fundation a The Gurdian, by Quim Pedret

 

La Premsa internacioncional s'intersesa pel debat sobre el projecte de la Bulli Fundation 1846

 

 Us deixó la traducció que he fet al català del article de The Guardian.... a 14 d'agost de 2014



"Quan Ferran Adrià va tancar les portes del seu restaurant Bulli l'any 2011, ell ràpidament va tranquil·litzar als gastrònoms que no tancaria per sempre, solament era per fer una modernització. El Bulli es convertiria en una Fundació cultural, completa amb un Centre Museu i s'anomenaria El Bulli 1846, per reobrir en una parcel·la ampliada el 2015.

Els sibarites poden estar tranquil·litzats, però no tant els ecologistes que estan furiosos que l'ampliació de El Bulli que es 'menjarà' encara molt més espai a la Cala Montjoi, un dels pocs d'Espanya amb protecció de platges del Mediterrani.

Els crítics diuen que el projecte d'ampliació augmentarà la petjada de El Bulli en més del 200%, molt més major que el permès per la llei. Més de 71.000 persones han signat una petició online, instant al xef Adrià, per construir en un altre lloc. "Un parc natural és un espai protegit que pertany a tots nosaltres i és un llegat per a les generacions futures,"

Part de la frustració expressada pels vilatans i els ecologistes radica en com s'administra l'expansió.

El govern català ha promulgat una llei per declarar El Bulli 1846, un projecte d'interès públic, argumentant que El Bulli està indissolublement lligat a Cala Montjoi i que l'expansió, com estava previst, "no malmetera l'àrea protegida". El projecte de llei està actualment en l'etapa de consulta pública fins a mitjan setembre, després de la qual serà votada en el Parlament Català.

"Hi ha almenys cinc lleis que protegeixen la zona i prohibeixen aquest projecte," va dir Bàrbara Schmitt del grup IAEDEN – guardar l'Empordà, és un de 30 punts que han manifestat en contra de l'expansió planificada.......... "Però amb una llei especial que declara que es tracta d'interès públic, estan tractant d'evadir la protecció de la zona i permetre que el projecte".

Va recordar que la batalla va costar una gran lluita per part dels ecologistes i tenir aquest tram del Mediterrani protegit ja que es l'últim punt dels Pirineus que cau al mar, i a la fi es va declarar àrea protegida. Ara caldria veure els plans d'Adrià, que estima que 200.000 persones a l'any caminin per la zona, va dir: "És un dels pocs trams de la costa catalana que no té cap desenvolupament excepte al voltant de ciutats existents".


Que és de major interès públic, la protecció d'una àrea natural o aquest projecte?"

El grup va plantejar les seves preocupacions al Ferran Adrià en una reunió la darrera primavera. "Realment no hem vingut a un entreteniment," va dir amb delicadesa al Sra. Schmitt i els seus col·legues que varen ser convidats a treballar amb el grup per millorar el projecte.
Va afegir que va veure poc potencial i interès per a un canvi real.

Schmitt, no va trigar a assenyalar que el seu grup no estava en contra el projecte. "És molt interessant i que portaria molta publicitat a la zona. Però no entenem per què insisteixen a desenvolupar-la aquí."

D'altra banda, el 'Grup Impuls' per Girona, un grup que representa a diverses cambres de comerç a la regió, ha llançat el seu ple el suport vers el projecte; "És un projecte que respecta el medi ambient i l'oportunitat que nosaltres no podem perdre,' el grup va dir en un comunicat."Seria un líder mundial i generar el prestigi de la Costa Brava i la regió circumdant."

El grup argumenta que l'embranzida per la Generalitat per tenir el projecte declarat d'interès públic significa que el projecte estarà subjecte a més controls i equilibris més. És una prova del projecte "transparència i voluntat d'escoltar a tots," va dir el grup.

"Entenem que és molt fàcil a hissar la bandera populista en defensa del medi ambient i que això sempre és una bona 'treta' per atreure un bon nombre de seguidors", varen agregar"



Segurament que us heu adonat que el nom de Roses tampoc surt (tal com ús comentava ahir)
EL NOM DE ROSES, sembla que molesta o s'oblida fàcilment

Quim Pedret i Rovira