El Facebook i la mare que el va parir.... Quim Pedret
Estic escrivint un llibre, es diu...
"El Facebook.... i la mare que el va parir"
Un dia, més de quatre anys, crec, una amiga em va dir: "Quim, perquè no t'apuntes a una cosa molt divertida que es diu Facebook"
No sabia de què parlava i ...recordo que vaig obrir el correu i tenia dos comptes o mes, estava fet un embolic i era amic de mi mateix varies vegades (segueixo sent molt amic de mi mateix) i el Quim i jo, tenim moltes converses intel·ligents i interessants,
Han passat moltes coses desde llavors, he trobat família que coneixia i recordava de petit, família que no coneixia i ara són amics i família, un munt de Pedret's i que ara ens diem parents, cosins o nebots, també he conegut molt mes els meus fills, amb converses llarguíssimes i molt maques per una distància continental temporal,
He retrobat amics d'infància (que bé!), mestres de les meva estimada fotografia (fa uns 30 anys), gent de la meva ràdio, he trobat 'novietes' casades i emmainades, he fet coneguts virtuals que després s'han convertit en amics de carn i óssos, etc......
Però d'una cosa sí que estic segur, que malgrat que el meu despiste (cosa natural amb mi, ja que és preocupant i galopant), podría dir que el vuitanta per cent dels amics de la meva llista del facebuuuuss (paraula inventada per la meva 'Tieta Cisqueta Maluc i Pi', filla de la població de Garriguella), sé qui són tots ells i podria dir on viuen cada un d'ells...
No son desconeguts que foten 'bultu'
Quina sort!!
Ahir en Joan , (no crec que s'enfadi per dir,ho) em va demanar amistat sense coneixens de res, va ser després d'una trobada casual al mur d'una amiga en comú,i sense adonar.me, es va convertir en 'l'amic' nº 1000
Espero que amb poc temps (seguríssim, ja fa una cara de bona persona que 'tomba') en Joan Oliva deixi de ser el 'numero' mil i podem fer un cafè a Figueres o a Roses.
Us deixo la cançó que per mi defineix millor l'amistat, una de les cançons més maques que s'han fet i que sempre he escoltat
.......... En aquest temps no he tingut cap dèria per tindre la llista pleníssima, ni tan sols plena... ni menys cap fita, ni cap dèria....Crec que si passejo tan sol per Roses, podria saludar a més de mil persones... crec que més! Si
..........Però si un dia hi arribo al 'Milllón de Amigos', com va cantar el genial Roberto Carlos, us juro que us ho faig saber...
Valguem déu !, Quina feinada tindria
El Quim
Comentarios
Publicar un comentario